A pròposit d’Holanda

Segueixo estant per raons laborals a Maastricht i cada dia quan em llevo i veig com la llum entra en el meu apartament penso en Vermeer. Malauradament a la meva cambra no hi ha cap noia lleguint una carta davant d’una cartografia arrugada. A la Holanda d’avui encara es poden veure les dues linies antigues que estructuren la vida aquí: la calvinista i la católica. La primera la trobem en les esglésies sense ornaments que pintava Saenredam i arriba fins al De Stilj, tant se val si mirem un Mondrian o una moble de Rietveld. La segona és la de la exhuberància que tant bé descibía Sevetlana Alpers al seu Embarrachment of Richness i va dels sopars que mai no s’acaben en els restaurants de luxe als quadres de Pieter de Hooch, de Rubens o de Jordaens. I Rembrandt o el coloquem?. Com els grans mestres de tots els temps, Rembrandt és una illa, un outsider que sorgeix de Lievens i del món jueu que l’envoltava. Quan vaig al Metropolitan a Nova York m’agrada posar-me al mig de la sala on hi son tots els Rembrandts i intentar datar-los desde lluny per després comprovar-ho a les cartel.les. De la pintura precisa i descriptiva dels anys 30 a la més orgànica i narrativa dels 40 passant per les últimes obres en les que, esgotat, pinta amb les mans.