Segueixo estant per raons laborals a Maastricht i cada dia quan em llevo i veig com la llum entra en el meu apartament penso en Vermeer. Malauradament a la meva cambra no hi ha cap noia lleguint una carta davant d’una cartografia arrugada. A la Holanda d’avui encara es poden veure les dues linies antigues que estructuren la vida aquí: la calvinista i la católica. La primera la trobem en les esglésies sense ornaments que pintava Saenredam i arriba fins al De Stilj, tant se val si mirem un Mondrian o una moble de Rietveld. La segona és la de la exhuberància que tant bé descibía Sevetlana Alpers al seu Embarrachment of Richness i va dels sopars que mai no s’acaben en els restaurants de luxe als quadres de Pieter de Hooch, de Rubens o de Jordaens. I Rembrandt o el coloquem?. Com els grans mestres de tots els temps, Rembrandt és una illa, un outsider que sorgeix de Lievens i del món jueu que l’envoltava. Quan vaig al Metropolitan a Nova York m’agrada posar-me al mig de la sala on hi son tots els Rembrandts i intentar datar-los desde lluny per després comprovar-ho a les cartel.les. De la pintura precisa i descriptiva dels anys 30 a la més orgànica i narrativa dels 40 passant per les últimes obres en les que, esgotat, pinta amb les mans.
-
El Mestre de Cabestany, sota la llum del segle XXI
Montse Frisach | 24 de gener de 2023 L’exposició Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre, que es presenta a l’Artur Ramon Art fins al 24 de febrer, és fruit d’una història farcida d’atzars […]
-
Els plats bruts i la mirada neta d’Antonio López
El pintor, mestre del realisme espanyol, mostra a la Pedrera el seu meticulós esguard sobre la quotidianitat Laia Beltran | 1 Dic. 2023 | El País Hi ha exposicions que no necessiten […]
-
Les visites inesperades de Montse Frisach
Quatre museus d’arreu del territori català exposen obres procedents de galeries d’art perquè dialoguin amb les seves col·leccions permanents 30/11/2023 | Núvol En el marc de la Setmana de l’Art que organitza […]