Atribucions gratis

Norman Rockwell, Art Connoisseur, 1962.   per Artur Ramon | 13 juliol, 2020 miradorarts.com Si tingués un gos i el volgués pentinar, no se m’acudiria d’anar a una perruqueria canina amb la meva mascota i marxar sense pagar. Si se m’espatlla la rentadora tampoc espero que l’operari me l’arregli per la cara. En canvi, sorprèn que quan algú […]

Sense mascareta: Robar i vendre patrimoni

Cadira de Sant Ramon (segle IX), abans de ser sostreta a Roda d’Isàvena. per Artur Ramon | 6 juliol, 2020 miradorarts.com Ja a l’escola no m’agradaven els companys que tiraven la pedra i amagaven la mà, i amb els anys he anat detestant cada vegada més als que no van de cara. Hi ha persones que […]

Sin mascarilla: Elogio de la boca (y 2)

Los labios de la Mona Lisa.   Artur Ramon | miradorarts.com Un rostro humano no está concebido como un fragmento, sino que es un conjunto en el que cada parte se complementa y suma. Cuando pienso en las bocas más bellas que he visto en el arte aparece la Mona Lisa, con sus labios creados para el […]

Sin mascarilla: Elogio de la boca (I)

Gregory Peck engatusa a Audrey Hepburn en Roman Holiday (1953). Por Artur Ramon | miradorarts.com En el paisaje del rostro la boca es la cueva. Sus labios enmarcan este orificio singular, a través del que nos nutrimos, hablamos, sonreímos y amamos. Estudiando la boca, el médico sabe cómo nos encontramos, ya que su mucosa es un indicador fiable […]

Sense mascareta

Hannibal Lecter (Anthony Hopkins), a The Silence of the Lambs, 1991.   per Artur Ramon | miradorarts.com Diuen que comencem a veure la llum a la fi del túnel. La plaga bíblica es va diluint per la simple raó que el temps ho acaba curant tot. El dia més inesperat el patogen que ha fet tremolar els fonaments […]

Trompel’oeil

Pere Borrell del Caso: ‘Fugint de la crítica’, 1874 COL. BANC D’ESPANYA   El 4 de gener estava escoltant a la ràdio el debat d’investidura de Pedro Sánchez quan Pablo Casado va desqualificar la proposta del candidat a president com un “trampantojo electoralista”. El comentarista radiofònic es va sorprendre de l’expressió, que va considerar arcaica […]

Espontanis culturals

Des de l’àrea de comunicació del Museu del Prado m’expliquen que a les conferències que programen no admeten preguntes. Abans ho feien, però van observar com alguns dels oients es van confondre. Uns, feien una xerrada paral∙lela,  d’altres puntualitzaven amb massa rigor al conferenciant, algun fins i tot l’increpava. Vaig pensar que era una decisió un pèl radical fins que l’altre dia en […]

Cimabue contra Botticelli

LA VANGUARDIA, 17/11/2019 Entre les cimeres de l’art italià destaquen, entre tants noms, els de Cimabue i Botticelli, que han acaparat l’atenció mediàtica recent. Tot i que estan separats per dos segles, tots dos van revolucionar la pintura: Cimabue és l’últim dels bizantins, un pintor gòtic encara (quina estultícia de la premsa la de titllarlo de renaixentista), el mentor […]

Els altres museus de Madrid

LA VANGUARDIA, 26/10/2019 ©Guillermo Martín Bermejo: ‘Oscar Wilde’, 2019 ©Museu Lázaro Galdiano, Oscar Wilde: ‘El crimen de Lord Arturo Savile’, ‘La España moderna’, any 18, gener del 1906 A Madrid, més enllà dels tres grans transatlàntics museístics –Prado, Reina Sofia i Thyssen Bornemisza–, hi ha vida artística. Menys coneguda però no per això menys interessant: la […]

Veure i saber

LA VANGUARDIA, 24.o8.2019 Com el mandril, el connoisseur és una espècie en perill d’extinció. Em refereixo al connoisseur d’art, és a dir, a algú amb cultura visual per desxifrar el rerefons dins d’una obra antiga, fins i tot capaç d’identificarne l’autor. Bernard Berenson pertany a aquesta tradició en què el llegat s’ha anat diluint en […]

Fragments del Prado

Cultura|s La Vanguardia Dissabte,29 juny 2019   La llàgrima que com una perla recorre el rostre de la Magdalena en el Davallament de Van der Weyden. La cabellera de coure de la nimfa nua de Tiziano a la Bacanal. La piga a la templa de la germana de Carles IV en el retrat familiar de […]

El anticuario sonámbulo

Dominique Lambert tiene veinte años y vive en París. Su madre, Isabelle, es una reconocida psiquiatra y su padre, Christophe, un anticuario o cronopio. Mide metro noventa y es de constitución asténica. Nació un mes antes de que su madre saliese de cuentas porqué su estructura ósea estaba ya madura y el ginecólogo tenía miedo […]

Retrato de una dama veneciana

Anonymous, Dama veneciana, Mediados del siglo XVII. © Museo Nacional del Prado.   por Artur Ramon   Uno de los sueños de todo anticuario-cronopio es que venga un cliente-fama y te compre la tienda entera. Las posibilidades son mínimas, pero en este oficio, como en la vida, todo puede pasar. De hecho, le ocurrió a un […]

10 instruccions per licitar en una subhasta

The Microcosm of London (1808), gravat de la sala de subhastes Christie’s.   Us penseu que comprar art en una subhasta és fàcil? Doncs us equivoqueu. L’Artur Ramon, que d’això en sap un niu, us dona deu consells bàsics per, com a mínim, no fer el ridícul en una subhasta d’art. 1. Els fames no haurien […]

Xavier Vendrell: doble cronopio singular

No hace tanto tiempo conocí al mayor cronopio del gremio de los anticuarios, el más singular de todos. Tiene cincuenta y tres años bien llevados, cráneo de monje eremita, constitución asténica y porte elegante de dandi inglés. Viste vintage como un personaje de los años veintes salido de la serie Peaky Blinders. Digo que no hace […]