Faunia

Com alguns de vosaltres ja sabeu, pacients lectors, al menys una vegada a l’any em sacrifico pels meus fills tot portant-los allà on mai no hi aniria tot sol. No em refereixo als museus d’història natural amb els fascinants esquelets de dinosaures sinó a aquests parcs temàtics que com noves poblacions van destacant entre els […]

Contra el pessimisme

Fa més de dos anys que tenim el país ajagut en el diva del psiquiatre, intentat esbrinar què ens passa. Dos anys de soroll mediàtic i de mil·liars de litres de tinta impresa comentant, primer, l’Estatut i el seu penós procés de gestació i enguany la crisi de les infraestructures. Si vinguéssim de fora ens […]

Els gelaters de Maó i els seus amics de Vic

Quan estàs en una fira, les primeres hores de la tarda passen lentes com un dia sense pa. Es el moment de la migdiada i només un bon llibre pot alleugerir la immersió en el pou profund dels sons més plàcids. Bé, un bon llibre o una conversa que sorgeix a l’atzar. De sobte, entren […]

Manhattan: cinc observacions

Quan el viatger arriba a Nova York, el primer que sobta, enllà de les desmesurades mesures de seguretat, és que els nord-americans encara no han entès que la majoria dels que aterren a la illa no son, ni volen ser immigrants, sinó turistes o homes de negoci. Les autoritats segueixen aferrades a la idea de […]

El síndrome post-Frankfurt

De la mateixa manera que hi ha un síndrome post-part que consisteix en una recol.locació de les hormones en les dones que acaben de parir, la nostra nodrida representació política i institucional a la fira de Frankfurt ha patit una patologia similar, – és l’anomenat síndrome post-Frankfurt-, una cosa natural no s’espantin. Consisteix en viure […]

Els dinars del patriarca

Puntual, el patriarca organitza la taula just quan toquen quarts de tres de la tarda. Els fills han guanyat trenta minuts als costums familiars i ho han fet amb el sistema de la gota malaia, és a dir, sense puntualitat, civilitzadament, sense insubordinació. Ara es dina a les tres, l’hora de la concòrdia. A la […]

Setembre

He decidit aquest últim cap de setmana d’estiu tornar allà on no s’ha de tornar mai. He passat l’estiu allunyat del record d’aquells dies feliços i ara hi torno, absurdament, com l’amant torna a l’amada sabent que es juga el tot i el res. Enfilo la carretera de serpentina que em porta a la vila […]

El Sojorn a Roma de Teresa Costa-Gramunt

La meva relació amb L’Eco és peculiar. M’explico: entrego, puntual, el meu escrit els dimarts i, una setmana més tard, m’arriba l’exemplar on surt publicat. A diferència d’altres col·laboradors, com l’amic Sella, no em paren els lectors pel carrer per comentar el que he escrit. De sobte, però, passen coses simpàtiques. Diumenge 23, festivitat de […]

El primer dia de classe

Son les cinc de la tarda. Estació dels Ferrocarrils de Plaça Molina. Baixo l’ascensor envoltat de teenagers que acaben de sortir del seu primer dia de classe a l’Institut. Un noi, el rostre del qual està folrat amb grans a punt d’una explosió de pus, després de saludar una noia que es creu més bella […]

Umbral

Retornat de Madrid m’assabento de la mort de Francisco Umbral, un dels símbols literaris de la capital on he passat aquest estiu. La seva perdua va lligada al record de la primera i última vegada que el vaig veure al Café Gijón fa una pila d’anys. Em va impressionar la seva figura de dandi tronat, […]

Un ermità a Madrid (II)

Porto dies sense dormir. He visitat dues vegades la mostra de Patinir i tinc el síndrome de Stendhal, estic posseït per la bellesa patiniriana. En tot el dia no em trec del cap alguns quadres de l’exposició, els paisatges de roques punxegudes incendiats, els horitzons inabastablement blaus. Però hi ha un quadre que em produeix […]

Un ermità a Madrid

Visito el Prado, tranquil·lament. No hi ha massa turistes i els nacionals estan tots en aquestes platges que son olles de cossos desiguals torrant-se al sol d’Agost. Em quedo una estona mirant l’home que estén un llençol blanc sobre la balustrada de Vila Medicis, pintada en plein air per Velázquez, tot anticipant els impressionistes, o […]

De turisticus

Si el cantant que declarava cofoi que Barcelona era tan bonica vista des d’un aeroplà resucités s’adonaria que la Barcelona d’avui és una fideuá vista des del cel. Una fideuá que ja no fa olor a mar, sinó que fa olor a mantega o a oli bronzejador d’aquestes pells que mai no tornaran a ser […]

Bombolles

Des del Renaixement, la imatge de la bombolla de sabó ha quedat fixada a un contingut simbòlic: la brevetat de la vida quan llavors la vida era molt més breu del que és avui. Certament, no hi ha res més fràgil que una bombolla de sabó creada per l’atzar, efímera. Com a contrapunt de les […]

Rachida Dati

Vivim en temps antipàtics, en els que les opinions es llancen sense rigor. Es difama cada dia, des dels titulars dels diaris més seriosos fins als programes-escombraries de l’hora de la migdiada. Pensava que això era cosa d’aquesta Espanya nostra però no, la calumnia s’ha propapagat per tot arreu com una taca d’oli en el […]