Eslògans

Arribant a Barcelona per la Gran Via criden l’atenció les banderoles que ha utilitzat el PSC per a les el-leccions al Parlament Europeu del 7 de juny. Sobre un fons vermell destaquen els caps en grisalla i afilats amb Photoshop d’alguns líders de la dreta : Chricac, Aznar, Bush, Berlusconi i el menys reconeixible Lech […]

Vanitat postmoderna

Enllaçant amb la vanitat de la qual us parlava fa unes setmanes, hi ha una altre significat del mot que no està en la reflexió sobre els límits de la vida i la mort sinó en la trampa de pensar-nos més del que som. La vanitat postmoderna poc té a veure amb les imatges que […]

Del anonimato a la atribución

Fundación Foucus Abengoa. Centro Velázquez, Sevilla   Generalmente, se conoce por “connoisseur” aquella persona capaz de atribuir un cuadro anónimo, de intuir el autor que hay detrás de una obra no firmada. Pero, el término va más lejos del reconocimiento de la atribución, porque el “coneisseur” sabe apreciar también la autenticidad, originalidad, estado de conservación […]

A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (II)

Ramon Casas, Retrato de Miquel Utrillo   El consistori de Sitges fa temps que s’esforça en donar a conèixer la Vila més enllà del sol i la platja habitual o del món gai, fonts turístiques que sortosament han anat alimentant la vila i la seva gent. Avui, però, es vol ampliar la mirada i és […]

A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (I)

Santiago Rusiñol, Retrato de Miquel Utrillo   Pels volts de 1920 el meu besàvi patern, Artur Ramon i Vendrell arribava a Sitges provinent de Reus i cridat per l’activitat de la vila que transformàven tres personatges irrepetibles: Santiago Rusiñol, Charles Deering i Miquel Utrillo al voltant del projecte del Maricel. Un pintor de renom, un […]

Les nostres ruïnes

Ens passem la vida acumulant coses sense adonar-nos-en que quan morim ho deixem tot. Aquesta és una de le grans crueltats de la vida. Compren coses perquè volem comprar el temps, el futur de disfrutar-les i aquesta il·lusió mai no arriba esquinçada d’un sol cop pel necessari final. Acumular: per què?. Per a res. Quan […]

La crisi

Amb el lícit afany de voler ser original, fa dies que us volia parlar de la crisi i no trobava com fer-ho. Sí, la crisi, la cosa aquesta, la omnipresent, tractada des dels telenotícies a les tertúlies, des de les columnes dels diaris als cafès. Si l’any passat només parlàvem de l’estatut i de l’Ave, […]

Reading

                      Viatjar en low-cost és un suplici, sobretot si vas sol. Després de passar els controls de seguretat en forma de colonoscòpia on els uniformats guardians del no-rés t’inspeccionen i et tracten com ramat,- només faltarà que els hi posin ara aquestes ulleres infraroges amb […]

Laportisme

Ha sorgit un nou isme en el panorama contemporani. Es tracta del laportisme, vinculat a un aforisme antic: resistir per a guanyar. Quan fa només quatre mesos, el president Joan Laporta es va veure abocat, després de dues temporades sense guanyar res, a una pressió extrema amb constants mocadorades al Camp Nou que van desencadenar […]

Eugenio Lucas: l’art de la taca

Leonardo da Vinci va ser el primer en veure les possibilitats interpretatives d’una taca en una paret. Va deixar escrit que una taca en una paret tant podia ser un núvol com el cap d’un home. Visonari, Leonardo anticipava, les possibilitats estètiques del territori de l’atzar, allà on s’han jugat les batalles de l’art modern, […]

Teoria sobre les formigues invisibles

Mentre estiuejava a Mallorca vaig conèixer al Gustavo, un argentí especialitzat en l’estudi de les formigues. Fou en un sopar de grup. Al principi, -el prejudici sempre se m’imposa: ho sento- vaig pensar que hauria d’aguantar les disquisicions d’un psicòleg argentí per la manera com parlava embolicant una sola idea en mil paraules. Mentre anava […]

Vicky Cristina Barcelona

Abans d’anar a veure el darrer treball de Woody Allen vaig voler que baixés una mica el suflé, que les cues inicials es reduïssin i que desapareguessin les crítiques dels diaris. Confesso que vaig anar amb els ulls nets, intentant ser objectiu però no em va interessar gens el que vaig veure. Quan el sanguinari […]

El retorn de L.A.

Llegeixo a través d’Internet que Lance Armostrong torna. Vaig tenir el gust de conèixer al ciclista nord-americà quan vivia al call de Girona i guanyava Tours de França any rera any. Armstrong és una de les poques llegendes vivents del món de l’esport. Per què torna Lance després d’haver guanyat set tours consecutius?, per què […]

Obama for president

No sé qui em va dir una vegada que per conèixer a una persona només cal veure-la com menja. Certament, les formes expliquen moltes vegades el fons. Observo en una fotografia del passat diumenge 31 de juliol al matrimoni Obama esmorzant amb el matrimoni Biden. Una taula informal plena de sucs i cereals. Retallat de […]

Retrats contemporanis (V i últim): Laplana

Si fa dues setmanes us parlava de la Vinyet Panyella i del seu paper d’apoderada en els meus primers passos literaris, un dels meus principals apoderats en la meva faceta d’historiador de l’art és el pare Josep Laplana, monjo de Montserrat. Naturalment, els primers records d’aquest home de calba brillant i ulls vivíssims que es […]