De turisticus

Si el cantant que declarava cofoi que Barcelona era tan bonica vista des d’un aeroplà resucités s’adonaria que la Barcelona d’avui és una fideuá vista des del cel. Una fideuá que ja no fa olor a mar, sinó que fa olor a mantega o a oli bronzejador d’aquestes pells que mai no tornaran a ser […]

Bombolles

Des del Renaixement, la imatge de la bombolla de sabó ha quedat fixada a un contingut simbòlic: la brevetat de la vida quan llavors la vida era molt més breu del que és avui. Certament, no hi ha res més fràgil que una bombolla de sabó creada per l’atzar, efímera. Com a contrapunt de les […]

Rachida Dati

Vivim en temps antipàtics, en els que les opinions es llancen sense rigor. Es difama cada dia, des dels titulars dels diaris més seriosos fins als programes-escombraries de l’hora de la migdiada. Pensava que això era cosa d’aquesta Espanya nostra però no, la calumnia s’ha propapagat per tot arreu com una taca d’oli en el […]

La Trinitat

A casa havia sentit moltes vegades parlar de l’ermita de la Trinitat al Garraf, prop de Vallcarca. La meva àvia Fina recordava amb els seus germans les tardes de primavera i estiu quan hi anaven d’excursió i la vista que des d’allà disfrutàven, allà on el mar no tenia horitzó. Més tard, ja de gran, […]

De Piero Manzoni a Ferran Adrià

Rebo un sms de la meva amiga Gina: “kdm per fer un kf”. Ella és molt moderna, comissaria freelance d’exposicions d’art contemporani, i em costa entendre aquest jeroglífic del llenguatge del mòbils. Li responc que sí, que m’interessa que m’expliqui les últimes sensacions,-com diu ella- que ha tingut després de visitar d’una sola tirada la […]

Primavera londinenca

Londres per primavera és una de les ciutats més belles del món. Una capital que sap conservar el seu estatus de gran metròpolis internacional sense perdre el seu encant natural. Convindrem que en els temps de globalització, o millor dit de la uniformització, Londres segueix essent Londres. A Londres el respecte pel peató (pedestrian) és […]

LLetres des de Grècia (IV)

De nen, magnifiques els viatges dels grans. Quan era petit, els únics que a casa viatjaven per plaer eren els meus avis i alguns dels seus viatges formen part de la mitologia familiar, entre els quals el nom italianitzant de l’illa grega de Santorini està en lloc destacat. Viatjar llavors, -anys seixanta-, era un luxe, […]

LLetres des de Grècia (III)

Paguem la novatada i arribats a Turquia no contractem el tour, i ens quedem a la ciutat sense veure les ruines d’Efesos. Els creuers porten aquest complement incorportat del qual ningú en parla quan els contractes. A cada illa, hi ha una visita guiada amb autocar que cal pagar religiosament, a part. Si no ho […]

Lletres des de Grècia (II)

A coberta del Blue Monarch, escolto el Viatge a Itaca de Lluís Llach des del iPod. Un mar d’un blau intens entre l’horitzó de boires i illes de noms innombrables: un paisatge fet per a copsar en aquarel·les. A mitja tarda arribem al port de Mikonos. Fa un vent tramuntant que accentua la sensació de […]

LLetres des de Grècia (I)

Arribem de nit a Atenes. Com deia Victor Hugo, les ciutats cal veure-les de nit, en tenebres. Tot pren un relleu espectral, fantasmagòric. Aquí la llum ataronjada dels fanals de l’autopista banya els cartells escrits en grec, cal·ligrafia que ens porta als temps de l’escola. Llunyà, regna el Partenó il·luminat, majestuós. Al fons, s’intueix el […]

Escenes en una perruqueria

Una perruqueria és un dels negocis de la il.lusió. Hi anem per deixar de ser els que erem. Hi ha un abans i un després de passar per la perruqueria. M’hagués agradat seurem un dia en un d’aquests salons per prendre notes i poder-vos-les servir de manera natural. Privat d’aquest desig de notari de perruqueria, […]

Virgilio Piñera

M’agrada la literatura sud-americana (crec que és millor el descriptiu prefixe sud que el latino), potent literatura en la que hi ha molts autors entre els meus preferits: els argentins Borges i Cortázar, el mexicà Rulfo i els cubans Lezama Lima i Carpentier, estan en els llocs preferents de la meva llista. M’agrada la música […]

Tintoretto (II)

De cada gran exposició caldria fer una tria personal: escollir els quadres amb els quals t’agradaria conviure. De les tres hores tintorettianes recorrent la mostra al Museu del Prado, em quedaria amb les següents obres: Sant Agustí curant als baldats (1550). Obra banyada en gris i blaus. Una autèntica simfonia de escorços sortits de les […]

Tintoretto

Hi ha pintors que només pots arribar a descobrir a través del temps. Artistes que concentren el seu món en obres hermètiques, callades, que necessiten dedicació i perseverança. El Tintoretto, com El Greco,-el seu germà greco-espanyol-, és un exemple d’aquests pintors difícils. I és per això que comparativament amb altres mestres de la seva escola […]

Petita història d’un peix urbà

Al centre de la ciutat, hi ha un restaurant napolità. Porta el nom exagerat de Vesubi tal com ho indica la targeta amb la imatge descolorida d’una vista de la ciutat amb el volcà que li dona nom fumejant. La decoració del local és dubtosa: parets blaves amb un estucat d’afeccionat seguint l’ancestral tradició napolitana […]