La mort a Venècia

La mort a Venècia és indubtablement una de les obres mestres del cinema en la secció poesia. Sí, és un poema visual filmat per una persona civilitzada que coneix la cultura visual que l’ha precedit i que la sap triar i citar. Les primeres escenes amb les vedute de la Gran Llacuna son autèntics quadres […]

Jordi Sarsanedas

Escric aquesta columna sota l’impacte de la mort d’un escriptor que admirava, d’un home que respectava: Jordi Sarsanedas. La primera imatge que d’ell m’arriba és la seva natural elegància combinada amb la senzillesa que acostumen a lluir la gent més important. Venia sovint a la galeria a visitar el seu amic Jordi Umbert, el nostre […]

No m’agrada

No m’agrada: viure en un país conxorxat on els perdedors governen; George W. Bush; la tarda avorrida del diumenge i llevar-me d’hora el dilluns; travessar la ciutat quatre vegades al dia; el trànsit i la mala educació viària; les bicicletes a la ciutat; les motos a la muntanya; alguns taxistes; la Guàrdia Urbana; els Kuats; […]

Crònica d’un vocal 2

Quan fa unes setmanes vaig rebre una notificació que havia de comparèixer el dia 1 de novembre a les 8.00 al meu col·legi electoral per fer de vocal 2, vaig pensar que havia tingut molt mala sort. En una setmana carregada de feina i viatges només em faltava haver de treballar en un dia de […]

M’agrada

M’agrada: despertar-me al teu costat; el teu somriure blanc; els teus projectes quan es fan realitat; parlar mentre mor la nit; acariciar el perfil del teu front de Verge de Malines just quan t’acabes de dormir; dibuixar-te amb la manta mentre dorms; llegir-vos històries inventades; repassar la taula de multiplicar del set; els teus dibuixos […]

La mala educació mediàtica

S’ha instal·lat una mena de costum entre els mitjans de comunicació actuals que és la ridiculització de l’entrevistat. Es tracta d’entrevistar a alguna persona i mentre l’entrevistat parla, el periodista en qüestió es dedica a interrompre, a fer mofa i a posar pals a les rodes a tot allò que diu. Es el nou periodisme: […]

L’educació de les fades

No acostumo a anar a veure pel.licules del cine espanyol, no és per cap prejudici especial sinó perquè simplement les històries que expliquen no m’interessen massa. No vull dir amb això que altres cinemes,- francés, italià, indi o nord-americà- siguin millors. No ho sé. Generalitzant, diria que al cinema actual li sobren imatges ben rodades […]

Humanisme cristià

Diu La Vanguardia que les carreres amb més demanada son arquitectura i medicina, i entre les que menys, les humanistes. No calen massa enquestes per saber que un humanista avui no té massa sortida professional. Només ens cal posar els telenoticies i observar com s’expressa la gent quan els hi endollen la carxofa o escoltar […]