LLetres des de Grècia (III)

Paguem la novatada i arribats a Turquia no contractem el tour, i ens quedem a la ciutat sense veure les ruines d’Efesos. Els creuers porten aquest complement incorportat del qual ningú en parla quan els contractes. A cada illa, hi ha una visita guiada amb autocar que cal pagar religiosament, a part. Si no ho […]

Lletres des de Grècia (II)

A coberta del Blue Monarch, escolto el Viatge a Itaca de Lluís Llach des del iPod. Un mar d’un blau intens entre l’horitzó de boires i illes de noms innombrables: un paisatge fet per a copsar en aquarel·les. A mitja tarda arribem al port de Mikonos. Fa un vent tramuntant que accentua la sensació de […]

LLetres des de Grècia (I)

Arribem de nit a Atenes. Com deia Victor Hugo, les ciutats cal veure-les de nit, en tenebres. Tot pren un relleu espectral, fantasmagòric. Aquí la llum ataronjada dels fanals de l’autopista banya els cartells escrits en grec, cal·ligrafia que ens porta als temps de l’escola. Llunyà, regna el Partenó il·luminat, majestuós. Al fons, s’intueix el […]

Escenes en una perruqueria

Una perruqueria és un dels negocis de la il.lusió. Hi anem per deixar de ser els que erem. Hi ha un abans i un després de passar per la perruqueria. M’hagués agradat seurem un dia en un d’aquests salons per prendre notes i poder-vos-les servir de manera natural. Privat d’aquest desig de notari de perruqueria, […]

Virgilio Piñera

M’agrada la literatura sud-americana (crec que és millor el descriptiu prefixe sud que el latino), potent literatura en la que hi ha molts autors entre els meus preferits: els argentins Borges i Cortázar, el mexicà Rulfo i els cubans Lezama Lima i Carpentier, estan en els llocs preferents de la meva llista. M’agrada la música […]

Tintoretto (II)

De cada gran exposició caldria fer una tria personal: escollir els quadres amb els quals t’agradaria conviure. De les tres hores tintorettianes recorrent la mostra al Museu del Prado, em quedaria amb les següents obres: Sant Agustí curant als baldats (1550). Obra banyada en gris i blaus. Una autèntica simfonia de escorços sortits de les […]

Tintoretto

Hi ha pintors que només pots arribar a descobrir a través del temps. Artistes que concentren el seu món en obres hermètiques, callades, que necessiten dedicació i perseverança. El Tintoretto, com El Greco,-el seu germà greco-espanyol-, és un exemple d’aquests pintors difícils. I és per això que comparativament amb altres mestres de la seva escola […]

Petita història d’un peix urbà

Al centre de la ciutat, hi ha un restaurant napolità. Porta el nom exagerat de Vesubi tal com ho indica la targeta amb la imatge descolorida d’una vista de la ciutat amb el volcà que li dona nom fumejant. La decoració del local és dubtosa: parets blaves amb un estucat d’afeccionat seguint l’ancestral tradició napolitana […]

Guia definitiva del Cau Ferrat

Sitges, juntament amb Vic i Montserrat, alberga una de les col·leccions artístiques més importants de Catalunya, Barcelona a part. La perla d’aquest patrimoni és, sens dubte, el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el qual una vegada vaig veure traduït al castellà com “se cae herrado”, divertidíssima traducció d’una ignorant el nom de la qual no […]

Villa Engràcia

Molt a prop de san Diego de los Baños i dins del parc natural La Güira a Cuba, hi ha l’antiga Hacienda Cortina, la casa que un potentat espanyol construí als anys vint amb tota mena de luxes: jardins amb nenúfars, torres neogòtiques, pagodes xineses, una capella i un parc infantil amb gronxadors de ferro. […]

Els desastre de la guerra

Torno de Cuba amb la idea que he fet un viatge al passat. El país que he trobat porta més de cinquanta anys de retrocés en relació amb el nostre. Només cal comparar el modest aeroport José Martí de L’Havana, amb les seves infantils banderes penjades del sostre com soldadets plom, i el flamant monstre […]

Mar de barro

Nunca olvidaré el día que por primera vez visité la capilla de Miquel Barceló en la catedral de Palma de Mallorca. Era un caluroso 3 de agosto de 2006. No sé si es porque entre el reducido grupo de hombres y mujeres que tuvimos el privilegio de ver el espacio había algunos italianos, o porque […]

Cartes cubanes (IV)

La vista de L’Havana des de La virgen de Regla és molt semblant a la de Venècia des de san Giorgio. Aquí, el Capitoli fa de san Marco i el cel tropical embolcalla la ciutat de les columnes amb més grandiositat que la dels canals. Llàstima que no hi ha pintors que hagin copsat L’Havana. […]

Cartes cubanes (III)

La Sara i el Víctor ja ens van avisar: no conduïu per Cuba. Fa quatre anys, tornant de nit del cap Levisa a Viñales, van tenir una de les experiències més surrealistes de les seves vides. Resulta que una noia que duia a una senyora molt vella els va aturar al mig de la carretera. […]

Cartes cubanes (II)

M’aixeco amb el cap espès banyat en rom: deuen ser els efectes dels mojitos i dels diquiris de la nit anterior. Travessem el Malecón i tot fa olor de gasolina. Fotogrames d’una escenografia antiga. A l’Habana Vieja no pots caminar sense que t’atabalin. Son els professionals del guiri que et demanen de tot i tot […]