Vicky Cristina Barcelona

Abans d’anar a veure el darrer treball de Woody Allen vaig voler que baixés una mica el suflé, que les cues inicials es reduïssin i que desapareguessin les crítiques dels diaris. Confesso que vaig anar amb els ulls nets, intentant ser objectiu però no em va interessar gens el que vaig veure. Quan el sanguinari […]

El retorn de L.A.

Llegeixo a través d’Internet que Lance Armostrong torna. Vaig tenir el gust de conèixer al ciclista nord-americà quan vivia al call de Girona i guanyava Tours de França any rera any. Armstrong és una de les poques llegendes vivents del món de l’esport. Per què torna Lance després d’haver guanyat set tours consecutius?, per què […]

Obama for president

No sé qui em va dir una vegada que per conèixer a una persona només cal veure-la com menja. Certament, les formes expliquen moltes vegades el fons. Observo en una fotografia del passat diumenge 31 de juliol al matrimoni Obama esmorzant amb el matrimoni Biden. Una taula informal plena de sucs i cereals. Retallat de […]

Retrats contemporanis (V i últim): Laplana

Si fa dues setmanes us parlava de la Vinyet Panyella i del seu paper d’apoderada en els meus primers passos literaris, un dels meus principals apoderats en la meva faceta d’historiador de l’art és el pare Josep Laplana, monjo de Montserrat. Naturalment, els primers records d’aquest home de calba brillant i ulls vivíssims que es […]

Retrats contemporaris (IV): Mina Gregori

Tot i que havia conegut a la professora Gregori feia quasi vint anys a l’Universitat d’estiu de Santander en un curs sobre el Caravaggio, vaig tenir el gust de retrobar-la novament a través de la pintura del mestre en motiu de la mostra que va fer el Museu d’Art de Catalunya el 2006. Sempre Caravaggio. […]

Retrats contemporaris (III): Vinyet Panyella

Sempre he cregut en el joc just de les correspondencies, en la reciprocitat que acompanya a les persones quan tenen una memòria agraïda. Sent estudiant, la Vinyet Panyella un dia va passar pel carrer de la Palla i va entrar a la nostra galería. Per atzar, aquell mateix dia el poeta J.V Foix feia vista […]

Retrats contemporaris (II): Leticia Feduchi

A diferència del coronel de García Marquez, la pintora Leticia Feduchi si que ha tingut la sort de tenir qui l’escrigui. Des de l’arquitecte Rafael Moneo a l’escriptor Alvaro Mutis, han escrit sobre la seva pintura essencial. Veient en retrospectiva aquestes grans plomes tractant una pintura de raça, he entès, tot seguit, perquè aquestes son […]

Retrats contemporaris (I): Julià Guillamon

Retrats contemporanis, sí: aquesta és la meva sèrie d’estiu. Paisatges humans, retrats com els que fan els dibuixants en carbó al passeig. Cròniques a mig camí entre els Homenots de Pla i els retrats de Ramon Gómez de la Serna, al qual li manllevo les idees i el títol (ja em perdonarà). Passo de paritat: […]

Saber guanyar, saber perdre

Per raons estrictament familiars, aquesta temporada he hagut de presenciar,-i ho he fet de bon gust-, una sèrie de partits de futbol set pre-benjamí. Els divendres a la tarda o algun dissabte al matí em convertia en el fan numero u del meu fill Artur, tant si jugava a casa, a l’escola, com fora, a […]

Filmar la mort

                          Darrerament, he observat que els guionistes del cine estan obsessionats en narrar el sentiment de pèrdua, la mort. Pel·lícules com La vida sin Grace de James C. Strousse protagonitzada per John Cusack i Caos Calmo d’Antonio Luigi Grimaldi amb l’actuació del també […]

Laporta: una tragèdia clàssica

                              Montaigne tenia quinze anys quan Tristan de Moneins, lloctinent del rei de Guyenne, va ser assassinat per una multitud a Bordeus. Era l’agost de 1548 en plena revolta de la gabella: es protestava per la implantació de l’impost sobre la […]

Ginebra

Plou. Arribo a Ginebra al capvespre. La ciutat sembla sortida d’una pel·lícula negra dels anys trenta. Travesso amb el taxi el llac Léman i els edificis amb grans cartells lluminosos. Al mig del llac, la jete d’eau, el famós sortidor al costat d’una pilota gegant que anuncia la propera Eurocopa de futbol que s’inaugura demà. […]

Morir a Barcelona

El meu avi Artur va morir quan jo tenia catorze anys. Va ser la primera vegada que veia la mort d’a prop en una persona que tant estimava i que em va demostrar com ell m’estimava acomiadant-se de mi: un adéu per sempre. Sé que aquell dia vaig deixar de ser un noi per esdevenir […]

Constel.lació

El David es dedica al noble i quasi extingit ofici d’antiquari. Fa temps que va darrera d’un quadre, monogramat “A.C.” i datat el 1934, que representa una constel·lació: pures formes geomètriques sobre un blau cobalt. Com un caçador furtiu, aconsegueix que li deixin per vendre. Està a la fira d’antiquaris a la plaça Espanya quan […]

Tàpies i la neu

Camino sol per un museu d’art modern escandinau. Terra de parquet envellit pel temps, erosionat per les petjades de tants visitants que fa soroll quan el trepitjo. Parets de color xocolata i amplies finestres que donen a un llac el nom del qual desconec. A fora, neva. Un museu és un laberint i per a […]