Retrats contemporaris (I): Julià Guillamon

Retrats contemporanis, sí: aquesta és la meva sèrie d’estiu. Paisatges humans, retrats com els que fan els dibuixants en carbó al passeig. Cròniques a mig camí entre els Homenots de Pla i els retrats de Ramon Gómez de la Serna, al qual li manllevo les idees i el títol (ja em perdonarà). Passo de paritat: […]

Saber guanyar, saber perdre

Per raons estrictament familiars, aquesta temporada he hagut de presenciar,-i ho he fet de bon gust-, una sèrie de partits de futbol set pre-benjamí. Els divendres a la tarda o algun dissabte al matí em convertia en el fan numero u del meu fill Artur, tant si jugava a casa, a l’escola, com fora, a […]

Filmar la mort

                          Darrerament, he observat que els guionistes del cine estan obsessionats en narrar el sentiment de pèrdua, la mort. Pel·lícules com La vida sin Grace de James C. Strousse protagonitzada per John Cusack i Caos Calmo d’Antonio Luigi Grimaldi amb l’actuació del també […]

Laporta: una tragèdia clàssica

                              Montaigne tenia quinze anys quan Tristan de Moneins, lloctinent del rei de Guyenne, va ser assassinat per una multitud a Bordeus. Era l’agost de 1548 en plena revolta de la gabella: es protestava per la implantació de l’impost sobre la […]

Ginebra

Plou. Arribo a Ginebra al capvespre. La ciutat sembla sortida d’una pel·lícula negra dels anys trenta. Travesso amb el taxi el llac Léman i els edificis amb grans cartells lluminosos. Al mig del llac, la jete d’eau, el famós sortidor al costat d’una pilota gegant que anuncia la propera Eurocopa de futbol que s’inaugura demà. […]

Morir a Barcelona

El meu avi Artur va morir quan jo tenia catorze anys. Va ser la primera vegada que veia la mort d’a prop en una persona que tant estimava i que em va demostrar com ell m’estimava acomiadant-se de mi: un adéu per sempre. Sé que aquell dia vaig deixar de ser un noi per esdevenir […]

Tàpies i la neu

Camino sol per un museu d’art modern escandinau. Terra de parquet envellit pel temps, erosionat per les petjades de tants visitants que fa soroll quan el trepitjo. Parets de color xocolata i amplies finestres que donen a un llac el nom del qual desconec. A fora, neva. Un museu és un laberint i per a […]

Constel.lació

El David es dedica al noble i quasi extingit ofici d’antiquari. Fa temps que va darrera d’un quadre, monogramat “A.C.” i datat el 1934, que representa una constel·lació: pures formes geomètriques sobre un blau cobalt. Com un caçador furtiu, aconsegueix que li deixin per vendre. Està a la fira d’antiquaris a la plaça Espanya quan […]

La casa de la Davallada

Part de la meva infantesa son records de la casa de la Davallada al cor de la Vila. Mai no es pot tornar a l’escenari del record i jo ho vaig fer fa un any i m’apanedeixo. Només queden les parets d’aquella casa on, malgrat tot, vaig ser feliç. Una casa llarga i estreta. Com […]

Vint-i-quatre hores a Cuenca

Arribo a Cuenca poc abans de dinar. Dia esplèndid: el sol banya de llum els camps de Castella. Roques com les que pintava Patinir. Cuenca és com Monistrol però en bonic: cases penjades i un riu sense aigua. Volen baixes les orenetes com accents desubicats que deia el poeta.El Parador de san Juan és un […]

Intermedio

Fa temps que us vull explicar la història d’un amic meu. El seu nom és Victor. Seguint la tradició dels nois de casa bona, va estudiar al Químic de Sarrià i es va treure la carrera amb bones notes. Després va trobar un bon treball en una empresa química i va viure el món de […]

Per amor a l’art

Com recentment comentava el crític francès Jean Clair a La Vanguardia, l’art d’avui es el reflex de la banalitat dels temps que corren. Antigament, l’art havia de representar la confirmació d’una tradició, d’uns valors de qualitat, després va representar simbòlicament el poder, més tard el primer culte al jo-creatiu per arribar a revolucionar la societat […]

¿Per què Montaigne avui?

El 1981 François Miterrand es va fer la fotografia oficial com a president de la República francesa a la biblioteca del palau de l’Elisi, tot subjectant Les Essais de Montaigne a la mà, reivindicant així la seva faceta d’home d’alta cultura i humanista, per a donar al món la imatge d’una França apassionada per la […]

Curiositats lingüístiques

El meu il.lustre i esportiu amic Xavier Gallego m’envia un correu electrònic amb un document adjunt que porta per títol: curiositats lingüistiques. Diu així: ”Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ allà on nosaltres diem: ‘gat vell’ i ‘gata maula’.La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la […]

Paraules per a Enaitz

La nostra sensibilitat (maleïda paraula però no en trobo una millor) té una crosta de varis centímetres d’espessor. I no és nacionalista com deia aquell. Em refereixo a la incapacitat per emocionar-nos davant de certes notícies que fan mal, de la realitat que sempre supera la ficció. Llegeixo a les pàgines de societat d’un quotidià […]