La noia que dorm (una atribució a Vouet)

Quan visito les pinacoteques dels mestres antics m’agrada jugar. Tinc dos jocs preferits. Un consisteix en atribuir de lluny els artistes de cada quadre sense veure les cartel.les, la variació més sofisticada del qual és suggerir les dates de quan foren pintats. L’altre, en triar una sola obra que podria endur-me a casa. Un divendres […]

La Fundació Mascort

Cada any quan arriba l’estiu la casa Galibern de Torroella de Mongrí, seu de la Fundació Mascort, obre les seves portes amb una proposta expositiva nova. Enguany presenta La ceràmica daurada, una sel.lecció de peces de reflex metàl·lic que han aplegat el fundador, Ramon Mascort i la seva esposa Carme Pascual. La mostra distribuïda en […]

L’ós erèctil del coiot

Nova York és de les poques ciutats del món en la que pots tornar a casa portant un penis de coiot a la maleta. No em refereixo al membre de la bèstia encara sanguinolent sinó a l’ós net i polit. El vaig trobar a la botiga Evolution del Soho on hi vaig anar a parar […]

El professor Rafael Argullol

En paral·lel a la carrera d’Història de l’Art vaig cursar algunes assignatures de la de Filosofia i Lletres. Dels professors que vaig conèixer i que em van oferir el mapa des del que he pogut seguir formant-me pocs em van deixar petjada però aquesta minoria els tinc encara avui com a referents. Rafael Argullol n’era […]

El Museu d’Història Natural de Maastricht

Les portes de bronze del museu van ser fetes a partir de bèsties dissecades i cranis per un artista local i li atorguen un aspecte misteriós a mig camí de la casa de Dràcula i del laboratori del Dr. Frankenstein. El misteri queda resol quan ja a dins ens trobem en una casa de primers […]

Clovio a Nova York

Surto de l’hotel i entre el jet-lac, que estic per sota els vint graus i la nevada d’ahir a la nit no sé on sóc. Creia que havia arribat a Manhattan i en canvi sembla que m’endinsi en un paisatge sortit dels Alps. Enfilo Madison i arribo a la Morgan Library on m’espera el conservador […]

Cleòpatra o l’atzar

L’escultura que obre l’exposició Joies d’artista del MNAC és un marbre blanc de Pau Gargallo que representa a Cleopàtra guarnida amb joies d’argent: una esclava subjectada al braç i una al turmell. A la mà porta la serp amb la que es trauria la vida. Aquesta obra m’evoca una fotografia familiar en blanc i negre […]

Cioran

Ara fa un any vaig tenir la sort de conèixer a Verena von der Heyden-Rynsch amiga i traductora a l’alemany de Cioran durant vint anys. Sopàvem a Munich en un restaurant que no podia tenir millor nom: Literatura. Quan vaig retornar, vaig rellegir Cioran en els llibres editats a Tusquets i em vaig adonar de […]

Cavaller artúric

Retrobo entre els papers guardats una postal que vaig comprar fa molts anys a Màntua en un dels estius de la meva joventut quan viatjava per Itàlia. Reprodueix un detall del fresc del cicle arturià al Palau Ducal de la ciutat, obra mestre de Pisanello que va pintar per a Ludovic Gonzaga el 1440 i […]

Castañeda entre els àngels

D’ençà que he conegut la trista notícia de la mort del pintor mexicà Alfredo Castañeda (Mèxic 1938 – Madrid 2010)  no he deixat de pensar en un personatge que es va repetint en les seves pintures. Es tracta de la representació d’un home barbut i petit que va levitant i que el dia que ens […]

A pròposit d’Holanda

Segueixo estant per raons laborals a Maastricht i cada dia quan em llevo i veig com la llum entra en el meu apartament penso en Vermeer. Malauradament a la meva cambra no hi ha cap noia lleguint una carta davant d’una cartografia arrugada. A la Holanda d’avui encara es poden veure les dues linies antigues […]

El sant Jeroni de la Tour

Moltes vegades li he sentit dir al meu mestre, el professor José Milicua, que atribuir un quadre és com reconèixer a un amic. Potser faci molt temps que no el vegis però acabes reconeixent el seu rostre entre la multitud. Això és el que li va passar un matí plujós de tardor quan entre diverses […]

Com convertir un Greco en un Picasso

La única vegada que es van poder veure junts els dos quadres que motiven el comentari d’avui va ser a Barcelona amb motiu de la mostra El Greco. La seva revaloració pel modernisme català (MNAC 1996-1997). El Greco procedeix del museu de Belles Arts de Sevilla d’on surt en poques ocasions mentre el Picasso és […]

Seguint les petjades de Giovanni Bellini

El passat mes de gener, en un sopar a casa d’uns col·leccionistes a Nova York li vaig sentir comentar a un conservador de la Frick, el nom del qual no aconsegueixo recordar, que recents estudis científics havien descobert empremtes dactilars en una de les joies de la col·lecció : el sant Francesc al desert de […]

El Caravaggio perdut

Descobrir el Caravaggio perduto és el somni de tot historiador de l’art o de tot antiquari. Les possibilitats de trobar-lo en una vida professional és tan remota com que et mati un llamp o et toqui l’Euromillon. Hi ha poquíssims quadres perduts i milions de voltors amb la lupa preparada. A més no només val […]