Artur Carbonell (I)

De J.V. Foix tinc quasi totes les seves obres en primera edició, algunes signades, una dedicada però em falta KRTU, el qual només tinc en edició nova (Quaderns Crema, 1998) dedicada pel poeta a Joaquim Ventalló amb la mateixa lletra tremolosa amb la qual em va dedicar pels mateix anys, els primers vuitanta, Cròniques de […]

Caravaggio: la sèrie

Dijous Sant la nostra televisió,-TV3-, ens va sorprendre amb una sèrie coproduïda amb la RAI que s’allunya de les històries menestrals a les quals ens té tan acostumats. Caravaggio. Una pel•lícula sobre la vida del Merisi. He de reconèixer que em vaig asseure davant el televisor ple de prejudicis, entre altres coses perquè no m’agraden […]

Carta des d’Aquisgrà

De Maastricht a Aachen (antigament Aquisgrà) hi ha la mateixa distancia que de Sitges a Barcelona. Fa fred i hi ha neu a les voreres de l’autopista de quatre carrils i velocitat il•limitada. Arribo a mig matí i la ciutat no pot amagar la seva història: barris nous encerclant un centre històric. Els desastres de […]

Per a la bona gent

Hi ha un llibre de versos de l’oblidat Salvador Espriu que porta el títol que manlleva aquest article. I el recordo sovint quan vaig per carrer i m’adono que aquí hi ha també molt bona gent: La mestra que acull al teu fill tan petit com si fos una mare i que marxes sabent que […]

Pornografia del coneixement

Un colega meu trepitja el relliscós terreny de l’art africà, obres sense massa època i que han estat tradicionalment falsificades d’ençà que els primers moderns les integraren a l’art d’Occident. Per treballar en aquest tema es necessiten a més d’uns grans coneixements el suport d’experts en la materia: uns erudits que viuen dispersos al món […]

El rinoceront

Un cèlebre escultor passava el temps entre París i el Senegal on tenia una casa en un poblat perdut entre la sorra. Una nit va anar a sopar a casa dels seus veïns. A taula van portar un tros de carn enorme que tenia gust a plàstic i li van dir que era d’un rinoceront […]

Punt de llibre

Vago per la llibreria Documenta. A la sortida agafo del taulell un punt de llibre amb un fragment d’un quadre, una imatge que m’intriga. Representa una calavera entre llibres antics i una mà que sosté una ploma, el retall d’un quadre que reconec però no puc atribuir encara, i que em recorda les composicions de […]

Pinotxo

No hi han llocs més sagrats que els que has conegut de nen de la mà del teu pare. Passats els anys, aquests indrets formen part del paisatge més preuat de la teva memòria sentimental, una mena d’inventari d’espais que amb els ulls de l’infant veies enormes. El nen distorsiona amb el seu reduït tamany […]

Memòria del subsòl

Una exposició dins d’una exposició. L’espai amb fotografies del subsòl de l’Eixample de Barcelona del fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona,1955), dins de l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte (CCCB), és una delícia. A la manera de Nadar (Lió 1820–París 1910), que ens va fer conèixer les entranyes de París, Fontcuberta penetra el […]

Educaweb.com

Dijous passat vaig assistir als premis Educaweb al foyer del Palau de la Música. Vesprejava i entrar en el temple del saqueig em va produir una certa esgarrifança. L’ambient festiu, la gent majoritariament jove i tot plegat tenia un to cosmopolita que contrarestava la tristesa de saber-me en el palau del fantasma Millet. Si tancava […]

Octubre

Visc en una casa de pisos acabada de construir. De fet, nosaltres som els primers colonitzadors d’aquest edifici modern construït sobre les runes d’una casa d’estiueig quan Sarrià era un poble. Viure sense veïns té els seus avantatges i els seus inconvenients. La llibertat de estar sol, de poder fer soroll sense patir, i la […]

Müller versus Muter

Porto al gabinet a tres artistes provinents de l’est que les associo per pura fonètica: la recentment guanyadora del premi Nobel de literatura, la romanesa-alemanya Herta Müller (Timisoara, 1953), la polonesa Mela Muter (Varsòvia,1876-1967), pintora que va viure i exposar entre nosaltres. De Herta Müller tinc poc a dir, fa poques setmanes que la conec […]

La lleona

La primera peça que vaig comprar per al meu gabinet de curiositats va ser un crani de lleona. El vaig trobar a Els Encants i em va atraure la seva mirada buida i el preu del tot raonable. A més, vaig regatejar perquè li faltava un ullal i les mandíbules no encaixaven. El venedor amb […]

Memòria, feble memòria

El president Pujol està de promoció. Com una estrella de rock o un premi Nobel de literatura, promociona la segona part del seu llibre, Memòries. Temps de construir (1980-1993) l’apartat més sucós de la seva vida perquè és el que aplega el seus anys al Govern. No he tingut temps de llegir-les i tampoc no […]

El per què d’un títol?

Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en […]