La lleona

La primera peça que vaig comprar per al meu gabinet de curiositats va ser un crani de lleona. El vaig trobar a Els Encants i em va atraure la seva mirada buida i el preu del tot raonable. A més, vaig regatejar perquè li faltava un ullal i les mandíbules no encaixaven. El venedor amb […]

Memòria, feble memòria

El president Pujol està de promoció. Com una estrella de rock o un premi Nobel de literatura, promociona la segona part del seu llibre, Memòries. Temps de construir (1980-1993) l’apartat més sucós de la seva vida perquè és el que aplega el seus anys al Govern. No he tingut temps de llegir-les i tampoc no […]

El per què d’un títol?

Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en […]

Esperit olímpic

Prefereixo no sincerar-me sobre la meva reacció natural a la possibilitat que Madrid organitzés els Jocs Olímpics de 2016. No vull caure en un exercici demagògic, fariseu, com tants han caigut aquests dies, el debat entre el cap o allò políticament correcte que ens diu que cal donar suport a la capital, i el cor […]

La meva Festa Major

Fa molts anys que segueixo la Festa Major a través del què es publica a L’Eco i del què em diuen alguns amics sitgetans. Els meus records son d’infantesa i per tant facilment literàris i pocs verídics perquè en el record hi ha més la fantasia d’una realitat interioritzada que la crònica exacte del que […]

Darwin

Hi ha vegades que cal desobeïr la voluntat paterna. Darwin ho va fer. El seu pare volia que fos un pastor protestant i Darwin li va fer cas fins que es va adonar que una manera d’arribar a Deu era observant la naturalesa. Amb vint-i-dos anys, es va embarcar en el Beagle, un vaixell de […]

Avui que ja et puc dir avi…

Sempre m’he sentit afortunat de tenir uns pares o uns avis relativament joves. Quan jo vaig néixer els meus pares tenien al voltant dels vint-i-cinc anys i els meus avis rondaven els cinquanta. Avui, dels quatre avis, tan sols em queda un i sempre vaig saber que ell sobreviuria als altres per una raó molt […]

Louis Corinth

En la darrera visita a l’estudi de la pintora i amiga Leticia Feduchi em va deixar un catàleg, el de la mostra antològica Louis Corinth (1858-1925) presentada al Museu d’Orsay de Paris fa just un any. Corinth és una illa en la història de l’art modern, el seu camí artístic és absolutament personal i intransferible. […]

Els Amics de les Arts

La vida et regala, per atzar, moments inesborrables. Divendres 5 de juny, sense anar més lluny, va ser un dia assenyalat no només pel fet del tot remarcable que L’Amic de les Arts veia, vuitanta anys després, la llum sinó també per tot el que va succeir al voltant de la presentació. Val a dir […]

L’Amic de les Arts

Avui, quan aquestes ratlles vegin la llum, presentarem a la sala gòtica del Museu Maricel la reedició de la revista L’Amic de les Arts, una capçalera mítica en el Sitges dels anys vint. Si hagués de sintetitzar en només quatre punts l’aportació de la Vila a la civilització catalana de la modernitat diria: Rusiñol i […]

Teoria de les rotondes

La rotonda és un gènere dins de la xarxa viaria com ho és el conte dins la narrativa: un cercle en el que circulen els vehicles o les idees. Crec que van ser els anglesos els que es van inventar aquesta modalitat en el traçat de les vies i no m’estranya perquè condensa la practicitat […]

Vanitats

Hi ha un gènere de la pintura antiga que s’anomena Vanitas, representacions de la frugalitat de la vida amb símbols inequívocs: la calavera, l’espelma i les monedes. Es a dir, la mort, el pas inexorable del temps i la riquesa amb la qual no podrem creuar el riu del inevitable final. Imatges prenyades d’iconografia dura […]

El síndrome post-Setmana Santa

Quan retornem de les vacances estivals, es parla molt del síndrome post-vacacional però ara que tornem de la Setmana Santa ningú no parla sobre com ens afecta reincorporar-nos a la feina després d’aquest parèntesi entre el primer i el segon trimestre. Parlar de Setmana Santa és una exageració perquè per a la majoria de mortals […]

Mar de barro

Nunca olvidaré el día que por primera vez visité la capilla de Miquel Barceló en la catedral de Palma de Mallorca. Era un caluroso 3 de agosto de 2006. No sé si es porque entre el reducido grupo de hombres y mujeres que tuvimos el privilegio de ver el espacio había algunos italianos, o porque […]