El mur de les meravelles de Frederic Amat

L’obra de l’artista dialoga amb antiguitats a la sala Artur Ramon

La paret metàl·lica de la galeria Artur Ramon (Bailén, 19) no deixa indiferents els artistes: per a uns és un estímul per exposar-hi; a uns altres els pot semblar massa dura. Frederic Amat no s’hi va voler enfrontar. L’artista va recuperar la prestatgeria de vuit metres de llargada i els objectes de cautxú que va crear per a l’escenografia d’ El testamento de María i hi exposa un reguitzell d’obres pròpies i d’antiguitats de la galeria.

La idea que aglutina totes les peces és la de la cambra de meravelles que dona títol a la mostra ( Wunderkammer ), però l’experiència és molt més intensa que les rareses i els objectes exòtics que hi acostumava a haver. Ara un preciós cap de nadó d’alabastre de l’escultor Carles Mani adquireix un dramatisme insospitat. I els contrastos entre les ceràmiques d’Amat, un Crist del segle XVII de boix i tot un seguit de petits sants creen una atmosfera imperdible entre sacra, pagana i ritual.

L’exposició es remunta a un dibuix que Amat va fer durant la preparació d’ El testamento deMaría damunt un gravat d’una cambra de meravelles del 1635. És una sort que guardessin la prestatgeria, que prové de l’antiga botiga de teixits Ribes & Casals, després que l’espectacle finalitzés la gira, i ara les peces de cautxú adquireixen la categoria d’escultures. “No hi ha un relat, la peça és un tot”, afirma la galerista Mònica Ramon. La barreja cronològica provoca sorpreses: hi ha una polsera africana que sembla una ceràmica d’Amat. Alhora, els seus plats gegantins (realitzats al taller de Joan Artigas a Gallifa) recorden una descoberta arqueològica.

Tot i així, l’experiència comença abans d’entrar a la sala. A l’aparador hi ha una instal·lació que reflecteix l’esperit inquiet d’Amat i com es desplega en el camp de la pintura, l’escultura, la ceràmica, el dibuix, l’escenografia i la performance : una escultura Dansaire realitzada l’any 1980 a Nova York pren una nova vida gràcies a un vídeo de línies en moviment. A l’altre aparador hi ha una de les seves crisàlides. A més de fer saltar pels aires els límits cronològics, les peces d’Amat exposades també reflecteixen el seu vessant viatger: a més de Nova York hi ha una ceràmica realitzada a Mèxic, Caps de Cuernavaca 3.

60 peces i 40 antiguitats

L’exposició inclou una seixantena de treballs d’Amat i una quarantena d’antiguitats, com ara pots de farmàcia, plats de ceràmica catalana, ceràmiques d’Artigas i Cumella i arquetes d’Espanya, Flandes i Alemanya. Els preus oscil·len entre els 6.000 euros i els 45.000. Per als que busquen una presentació més convencional de les obres d’art, s’hi exposen dues pintures de gran format realitzades a Nova York als anys 80, Minotaure darrere cortina groga Black Head, i una sèrie de dibuixos de petit format exposats al pis superior. El voltatge torna a pujar amb una sèrie de nou collages titulats Cartografies : en temps de crisis migratòries, murs i caravanes de desplaçats, els papers humils i estripats atzarosament amb què estan fets aquests mapes tenen un to tràgic i alhora esperançador, com si fossin un món antic que encara es pot modificar.

 

ara.cat