La casa Masó a Girona

Creuo l’Onyar i penso en un paisat- ge de Rusiñol que vam vendre fa anys i ara penja al Museu de Belles Arts de València. Era una vista del riu presa més o menys on estic ara i la llum de truita a la francesa de finals de la tarda banyava les façanes de colors […]

Barcelona a Ferrara

Quan arribes de nit a Ferrara t’adones que la pintura metafísica va néixer allà i no a París, com ens han volgut fer creure. Passegem dins d’un De Chirico de llums ataronjades. L’endemà el sol banya la façana del Palazzo dei Diamanti que acull la mostra La rosa di Fuoco: la Barcellona di Picasso e Gaudí. […]

Josep Pla, La vida lenta

Vaig heretar del meu avi Artur parts dels quaranta-cinc volums de les obres complertes de Josep Pla editats per Destino. No entenc,-coses de l’atzar-, perquè em van arribar incomplets quan recordo la col·lecció sencera a casa seva. He estat deu anys comprant volums solts als llibreters de vell per poder fer-me de nou amb el […]

Fontcuberta

Entre els meus trajectes urbans qüotidians, la plaça Isidre Nonell em queda sovint de pas. Sempre m’ha agradat el seu espai quadrat, de trobada, un indret que està entre l’àgora clàssica i el backstage de l’edifici racionalista del Col.legi d’Arquitectes. En els darrers anys he vist com la plaça que porta el nom d’uns dels […]

Constable

Vaig arribar tard i malament a comprendre al pintor britànic John Constable per culpa d’una mala professora de l’Institut que pronunciava el seu nom reforçant la paraula que en anglès significa taula mentre el matava en quatre traços de pintor realista sota l’ombra del modern i abstracte Turner. Ha fet molt mal aquesta manera d’explicar […]

‘Il Cristo Velato’, de Giuseppe Sanmartino

En la meva llista de desitjos, d’indrets i d’obres que vull veure abans de morir hi havia en els primers llocs l’escultura de Giuseppe Sanmartino Il Cristo Velato, del 1753, que es pot visitar a la capella de San Severo, a Nàpols. Fa pocs dies vaig acomplir el desig. L’escultura està al bell mig d’una […]

Jessica Lange

El 1976 només tenia nou anys però vaig quedar bojament enamorat d’una actriu sortida de la gran pantalla. Una dona rossa i sensual (llavors tenia vint-i-cinc anys) que vestida de blanc jeia en el palmell gegant de la mà negre de King Kong. M’agradava el seu nom d’estrella: Jessica Lange. L’aparició de la Lange a […]