En memòria de la crítica d’art Maria Lluïsa Borràs
L’estètica austera i rigorosa de l’obra de Dominica Sánchez neix de la dificultat col·lectiva de la postguerra i la repressió viscuda de prop d’aquell temps seu de nena, a cavall entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat. Les pintures recullen el temps de l’artista i l’aboquen a l’espectador. Aquesta exposició recupera el seu treball de fa una vintena d’anys, com a cristal·lització del temps de l’artista i reivindicació de la pintura com a vida, dels molts camins que s’obren entre l’experiència vital i la pintura.
Quan l’any 2002 es van presentar algunes d’aquestes obres al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, Maria Lluïsa Borràs les situava en una tendència espiritual de la pintura catalana, introspectiva i a la vegada evocadora de la natura. És per aquesta qualitat introspectiva i espiritual que la pintura de Dominica Sánchez ens permet d’exercitar la nostra capacitat de percepció, d’interrogar el que seria, per dir-ho d’alguna manera, la vida vista així, en una pintura.
Joan Puigdefàbrega
