Esteban Lisa – Pietro Spada

Mestre i deixeble

11 novembre 2019 - 17 gener 2020

Esteban Lisa i Pietro Spada, mestre i deixeble, van prendre part en el grup d’artistes que van possibilitar el desenvolupament dels corrents de la modernitat a Llatinoamèrica. Les seves intervencions van introduir i consolidar l’abstracció en els cercles intel·lectuals d’aquesta regió que, després de l’extensa emigració europea de principis del segle xx, va esdevenir un espai de gran experimentació artística i cultural.

Abandonant la figuració per deixar lloc a la imaginació creadora, van assajar el cubisme com a itinerari vers l’abstracció. La seva pintura concisa, una indagació sobre l’essencial, experimenta amb línies i colors emprant símbols universals, la geometria, la física i la matemàtica aplicades a l’art. Anys d’investigació, pràctica i disciplina els van permetre aconseguir la síntesi, el ritme i l’harmonia: una simplicitat aparent que deriva d’allò purament essencial. Línies i colors es resumeixen en gestos instantanis però carregats de significat que inciten al diàleg entre l’artista i l’espectador, convidant aquest darrer a aprofundir en un camí de sensacions enriquidores.

Encara que mai van exposar durant les seves vides, treballar era el paradigma d’aquests dos artistes: pintar en solitari, allunyats de les modes i del mercantilisme, fet que atorga un sentit molt filosòfic a la seva obra. Tots dos expressen una visió metafísica de l’art, una expansió de la consciència i el món interior per revelar els misteris universals. Sempre en connexió amb la divina natura, transcendint l’ego i regint-se per l’experiència, el coneixement pur i la percepció, cadascuna de les seves obres revela un propòsit objectiu, el sentit de la vida. Interpreten la pintura com a autoconeixement, mitjançant un diàleg amb ells mateixos en què es reconeixen com a éssers únics en eterna comunió amb la Divinitat.

Recuperem la idea de l’exposició «Lisa–Spada: un diàleg etern», presentada a Montevideo la primavera passada, i dediquem l’entrada de la nostra galeria privada a l’homenatge que Pietro Spada va voler retre al seu mestre al final de la seva vida.

Esteban Lisa (Hinojosa de San Vicente, Toledo, 1895 – Buenos Aires 1983)

La major part de la vida d’Esteban Lisa va transcórrer a l’Argentina, a on va emigrar als dotze anys. Vivia amb els seus oncles i va començar a treballar com a rentaplats i missatger; més tard va ser bibliotecari a l’Oficina Central de Correus de Buenos Aires. Paral·lelament, va completar els estudis primaris i després es va formar a l’Escola d’Art Beato Angélico. Va ser professor de pintura a l’escola d’adults situada a Serrano 900, a Buenos Aires, on posteriorment va crear la seva pròpia escola, «Las Cuatro Dimensiones». Encara que va desenvolupar la seva obra pictòrica de forma gairebé ininterrompuda des dels anys trenta, no el va interessar recórrer la trajectòria d’artista, ja que percebia que el seu paper dins la societat era el de contribuir al desenvolupament espiritual dels éssers humans mitjançant l’ensenyament de les tècniques de la pintura.

Un any després de la seva mort alguns deixebles seus van crear la Fundació Esteban Lisa, a Buenos Aires, dedicada enterament a l’educació estètica de les persones. Des de llavors s’han fet exposicions de la seva obra en diferents països, entre el quals l’Argentina, l’Uruguai, els Estats Units, Espanya, Itàlia i Alemanya.

 

Pietro Spada (Leporano, Tàrent, 1927 – Montevideo 2014)

La família de Pietro Spada va emigrar a Buenos Aires l’any 1937. Va començar els estudis de dibuix i pintura el 1953, a l’Escola de Belles Arts Manuel Belgrano, i des de 1955 va assistir a l’Escola d’Art Modern «Las Cuatro Dimensiones», del pintor i professor Esteban Lisa. El 1957 es va establir a Montevideo, on va continuar la seva formació d’artista i va mantenir el contacte amb Lisa. Compaginava els estudis acadèmics amb treballs d’ebenisteria, fins i tot va tenir-ne un taller.

Fidel a l’ensenyament del seu mestre, Spada es va negar a mostrar la seva obra durant la major part de la seva vida, fins que el 2014 va presentar la primera exposició individual a Montevideo, a la Fundació Pablo Atchugarry. Els darrers anys les seves pintures, sempre en diàleg amb les del seu mestre, han estat exposades en diverses ciutats d’Espanya.