L’espai del paisatge

Comissari: Albert Esteve de Quesada

14 febrer 2019 - 26 abril 2019

Amb aquesta exposició iniciem una trajectòria de revisió dels gèneres pictòrics des de la contemporaneïtat. Seguim així amb la línia oberta d’establir fructífers diàlegs entre l’art històric i l’actual. El recorregut de la mostra s’ha estructurat en cinc mirades sobre el paisatge. Comencem amb el paisatge de viatges, amb la recerca del desconegut i exòtic, però també en com ens sorprenem en percebre d’una manera diferent l’entorn quotidià. Els conceptes de la sensació d’immensitat davant d’un paisatge, del sublim, i l’atenció pintoresca del singular, són d’aquesta manera presents. Però tota mirada està mediatitzada per la memòria, per això incloem aquest bloc, el paisatges del temps i la memòria, que mostra el paisatge com a testimoni del pas del temps i com a representació evocadora de la història i de les històries que les imatges suggereixen. En aquest sentit, no pot faltar una inclusió del concepte de ruïna. L’itinerari de l’exposició segueix amb el paisatge imaginari. Tenint en compte que gairebé tot el paisatge fins al segle XIX era una reconstrucció ideal d’apunts i, la majoria de vegades, la seva font eren els gravats que circulaven sobre arquitectures i paisatges vists i imaginats. En el panorama actual aquest tipus de paisatge és present sobretot en la poètica surrealista, però també en altres de caràcter metafísic i, en general, en totes aquelles que construeixen un paisatge a partir d’un joc combinatori o d’una invenció personal. Des de l’imaginari es fa una incursió en el paisatge interior, entès no només com la gran tradició d’espais interiors, sinó com una incursió en l’espai interior del procedir de cada artista, en la seva poètica singular. Finalment, el nostre viatge finalitza amb el paisatge escenogràfic, perquè en el fons, tot paisatge és una posada en escena, un ordre construït per la nostra percepció d’aquell fluir constant que se’ns presenta a l’esdevenir de la natura. La fixació del punt de vista perspectiu va ser l’inici de tota una gran tradició de representacions escenogràfiques. Hem traçat unes breus notes, gairebé a l’atzar, de tot el que es pot descobrir en aquesta nova exposició que presentem. Tan sols ens queda convidar-vos a compartir aquest ric món visual, i veure com les finestres no només estan obertes a l’exterior, sinó a més a més a l’interior de d’art.

 

Ortiz Pradilla - Paisaje
Jaume Mercadé - Paisaje
Luis Marsans - La casa desaparecida
Ciudad Infinita - Ballester
Rafols Casamada - Finestra
Ramon Casas - Elisa tocando el piano
Torrer Garcia - Salon