La passió per posseir obres d’art és un dels motors que mou el nostre ofici d’antiquaris, tot i sabent que som col·leccionistes efímers, és a dir, que les podem gaudir per poc temps. La curiositat va unida a aquesta vocació de caçadors on l’atzar juga un paper primordial. L’imprevist, que fa que cada dia de la nostra feina sigui estimulant i diferent, un treball que no coneix mai la rutina, ni el tedi.
En plena pandèmia, quan tot just sortíem del confinament, l’antiquari Sergi Clavell, per atzar, va trobar en una casa una escultura petita, un cap en marbre, un fragment de peus d’un relleu i un fragment de columna amb decoració vegetal del Mestre de Cabestany. Mentre això passava, l’historiador de l’art i amic Jaume Barrachina, un dels grans experts en el Mestre i col·leccionista de quatre obres del mateix, ens deixava prematurament a conseqüència d’una greu malaltia. Quan, a través del Sergi Clavell, ens vam assabentar que tres d’aquestes peces havien aparegut vam saber que érem davant d’una troballa única. La persistència i l’atzar han fet que tres anys més tard puguem comptar amb elles per ensenyar-les al món i buscar-los una nova llar, idealment una amb parets de vidre. La incorporació de l’Albert Martí Palau, propietari de la única altra peça del Mestre que hi ha hagut al mercat al segle XXI va acabar d’arrodonir el projecte.
El Mestre i l’atzar ens ha reunit a tres antiquaris que representem una nova generació professional a través de quatre peces que ni en el millor dels nostres somnis haguéssim aspirat a tenir. Sempre ens ha fascinat el Mestre de Cabestany, el seu primitivisme i alhora delicadesa que l’associen als artistes italians que hem admirat a Parma, principalment Benedetto Antelami. Fent un símil fàcil però comprensible, si el Mestre de Taüll fos l’equivalent a Miquel Àngel, el Mestre de Cabestany seria Donatello. Mai haguéssim pensat que obres seves passarien per les nostres mans. De fet, a Catalunya només coneixem la seva obra mestra, L’aparició de Jesús als seus deixebles en el mar del Museu Frederic Marès, un cap de la col·lecció Oleguer Junyent a Barcelona, les peces del Museu del Castell de Peralada juntament amb el recent llegat Barrachina ja esmentat i les peces a Girona. Això és tot.
Qui més ens va parlar del Mestre perquè l’havia estudiat profundament i el coneixia fou Jaume Barrachina, a qui dediquem aquesta mostra que comptarà amb les quatre peces del Mestre que va llegar al Museu del Castell de Peralada i que gentilment ens han cedit.
Al voltant d’aquestes obres hem estructurat un projecte museogràfic i un catàleg científic. I per això ens hem volgut envoltar dels millors especialistes. Agraïm l’entusiasme que des del primer dia ens va mostrar el Dr. Manuel Castiñeiras i en Jordi Camps, sense els quals aquesta proposta no tindria el contingut sòlid i intel·lectual que mereix. Aquesta exposició vol explicitar la necessitat de l’antiquariat en la protecció i difusió del nostre patrimoni i de les tasques que realitza, a vegades complementàries a les institucionals; aspectes que no s’acostumen a destacar per aquells que, sense curiositat per conèixer-nos, encara ens veuen des dels prejudicis propis del món d’ahir, on sembla que les obres d’art no puguin vincular-se al mercat.
Només si amb aquest projecte som capaços d’anar desintegrant a poc a poc aquest tòpic, i alhora aconseguim que les peces arribin al millor port possible, ja ens donarem per satisfets. Perquè en el fons, com a professionals de la cultura que som, enllà del comerç, el que ens
mou i ens emociona és l’aventura de descobrir noves peces, reconstruir les seves identitats, estudiar-les i difondre-les, conservar-les i portar-les als millors destins. En aquesta aventura està la raó del que som: antiquaris.
Artur Ramon Narro Sergi Clavell Pi-Sunyer Albert Martí Palau
