Dones pintades

2 setembre - 15 octubre 2013

L’art, naturalment, no té gènere. Però convindrem que és una evidència que, per la raó que sigui, hi ha hagut més artistes homes que dones. Per tant el motiu de la dona ha estat una constant en la història de la pintura de tots els temps, i també en la nostra des del final del segle xix fins avui dia.

La mostra Dones pintades aplega un conjunt notable de pintures i dibuixos que s’agrupen al voltant de la temàtica femenina. Fent un recorregut cronològic, destacaríem la pintura amb un to de crònica costumista de les decoradores de ceràmica de Laureà Barrau, que contrasta amb els paisatges on regna la joie de vivre amb dones ocioses de Francesc Miralles. Tanmateix les dames elegants retratades per Ramon Casas en els dibuixos que regalava als subscriptors de la revista Pèl & Ploma són l’antítesi social de les gitanes de nerviosa sanguina de Nonell.

El nu és un subgènere dins del gènere, i els nostres artistes s’hi han endinsat des de les perspectives més diverses. Em quedo amb la sensual dona estirada de l’exuberant Martí Alsina, ben diferent de la noia que Francesc Domingo copsa amb un traç de línia fina, com si fos Fujita. O la model de Sunyer de proporcions mediterrànies, treballada amb pastel, que té poc a veure amb la dona estilitzada de Pruna, dibuixada amb guix sobre paper blau, tot recordant El Greco. Ara bé, quan una dona pinta una dona nua li surt una Maternitat, i així ho testimonia el quadre El bany d’Olga Sacharoff.

L’exposició ret un homenatge a la dona en el nostre art, sí, però també, de manera col·lateral, als feliços anys vint: una collita artística sensacional. Destaca el retrat de perfil d’una parisenca que camina apressada per la ciutat del Sena, de Marquès i Puig, que és com un híbrid entre un Pollaiuolo i un De Chirico. Dels mateixos anys sobresurten les dones de Pruna, empeltades del realisme i el retorn a l’ordre del moment, com també de Picasso.

Ens podríem estendre molt més perquè l’exposició està plena de matisos i continguts, però ho deixem aquí. Res millor que venir a visitar-nos i veure les obres amb els propis ulls.

Artur Ramon