Dionís Baixeras

Barca, pescadors i nens a la platja de Barcelona, 1885

octubre 2011-gener 2012

Barca, pescadors i nens a la platja de Barcelona, Dionís Baixeras

Dionís Baixeras
Barcelona 1862 – 1942
Barca, pescadors i nens a la platja de Barcelona
1885
Oli sobre tela
70 x 115 cm

El 7 d’abril de 1887 el prestigiós The New York Times publicava la notícia que George Seney donava al Metropolitan Museum dotze quadres, entre els quals figurava Pescadors a Barcelona (Barqueros del puerto de Barcelona, segons descripció del mateix pintor) de Dionís Baixeras, obra amb la qual havia guanyat un premi d’honor a la exposició de París de 1886. Segons Jordà, aquesta obra l’hauria comprat el marxant parisenc Goupil —que portava Fortuny, entre d’altres—, qui l’hauria venut a George I. Seney a través de la galeria Knoedler de Nova York. Tot plegat explica la projecció internacional de Baixeras els anys al voltant de 1885, data de la pintura que motiva aquestes lletres. Un any abans, el 1884, a l’exposició de Madrid, Baixeras va presentar el quadre Job, seguint les preferències de gran format del moment, i també Los calafates, d’e stil naturalista, amb el qual va obtenir sorprenentment una tercera medalla. Anys després Baixeras va escriure en el seu diari, referint-se a la pintura d’història: «Los cuadros grandes, o son un gran cuadro o son un estorbo».

L’obra que ens ocupa és un gran quadre, una peça clau per entendre la iconografia de Baixeras dins la seva pintura naturalista, creada un any abans de marxar a París. Baixeras copsa la realitat seguint la lliçó del natural del seu mestre Antoni Caba. I es nodreix de la vida marinera, que coneixia de ben a prop, ja que els seus avis paterns eren teixidors de veles. Descriu la costa catalana amb aquestes nenes vestides com anaven a la època, que juguen a la platja vora la barca amb la qual el pare es guanya la vida al mar, mentre aquest, abillat amb barretina, arregla els desperfectes de l’embarcació. A l’esquerra hi ha les xarxes assecant-se al sol i al fons s’intueix, esbossada, una embarcació similar, amb un pescador dempeus a punt de fer-se a la mar. A diferència de Canals, que deu anys després va presentar una obra de crítica social banyada de llum, Baixeras també es serveix de la llum però ho fa per condensar un món idealitzat, de calma, al gust de la nova burgesia barcelonina per a les seves llars de l’Eixample.

En les obres de Baixeras no hi ha res d’arbitrari, tot està calculat, i la primera idea es troba en els dibuixos, que per ell són «com una gimnàstica necessària que s’ha de fer constantment i que no s’ha de deixar».