L’última exposició

9 juny - 15 juliol 2016

L’última exposició

L’octubre de 1986 naixia al carrer de la Palla, 23, annexa al nostre establiment d’antiguitats, la Sala d’Art Artur Ramon. Era la culminació d’un projecte personal que havia tingut els seus antecedents en la Galeria Arturo Ramon (1973– 1976, a Palla, 25) i Daedalus (1978–1980, al carrer del Con- sell de Cent). Un nou concepte de galeria transversal, guiat amb precisió germànica pel carismàtic Jordi Umbert (1986- 2009), amb sis exposicions monogrà ques per temporada. L’eix ha estat la qualitat de les obres que hem presentat amb rigor, de les antiguitats a l’art contemporani, sense límits cronològics ni de gènere.

Per aquesta tasca la galeria va rebre el prestigiós premi ACCA el 1988. Les 187 exposicions realitzades queden en la nostra memòria i troben el seu testimoni a través dels catàlegs, en què han col·laborat escriptors rellevants de diverses generacions —de Maria Aurèlia Capmany a Gabriel García Márquez— amb introduccions que con guren un gènere literari propi. Del 2001 al 2008, Artur Ramon Art Contemporani, a Palla, 10, amb Àngela Cuenca i la meva lla Mònica al capdavant, va complementar la nostra oferta expositiva amb 46 exposicions més d’artistes contempora- nis, amb la qual cosa fan un total de 233.

Aquest arbre que ha estat la nostra galeria s’ha adreçat al col·leccionisme públic i privat des de diverses branques —pintura, dibuix, gravat, ceràmica, vidre— i a través de mostres seriades com Raíz del Arte, L’últim xix i el primer xx dibuixen, Piranesi, Fortuny, El món de la farmàcia o L’Art en transparència. També hem recuperat gures silenciades, i hem apostat pels artistes contemporanis que ens agraden, sense etiquetar-los: Subirachs, Luis Marsans, Xavier Valls, Vicente Rojo, Pierre Skira, César Paternosto, Serra de Rivera, Josep Santilari i Pere Santilari, Joan Mora, Leticia Feduchi, Anke Blaue i Andrés Moya, entre d’altres.

Aquestes mostres, els cartells de les quals presentem en aquesta darrera exposició, ens han permès desenvolupar una labor que va més enllà de l’activitat comercial i s’endinsa en el terreny de la cultura ns a exercir tasques de suplència institucional mai subvencionades, un model avui dia insostenible. Ara cal que reorientem la nostra professió per poder enfrontar-nos als desa aments dels nous temps, en què tot canvia a la velocitat de les noves tecnologies.

Tot aquest treball no hauria estat possible sense vosaltres. És el moment d’agrair la feina del nostre equip, especialment dels meus fills, Artur i Mònica, i d’Anna de Sandoval, i de tots els que ens heu ajudat a tirar endavant la galeria i a difondre els nostres projectes, clients i amics, crítics i visitants.

Són moments de nostàlgia per la feina feta en el passat, de la qual no només ens sentim orgullosos sinó que és el nostre bagatge i per la la nostra identitat corporativa. Però també són moments d’esperança en un nou model on treballarem d’una altra manera, concentrats i amb energies renovades, per tal de continuar el nostre periple ja centenari en el món de l’art.

Artur Ramon i Picas

L’última exposició
  • El País
  • La Vanguardia