Nonell

Dibuixos

Març - Abril 2011

Enllà de la tradició familiar, la meva aproximació al món de l’art va venir més des del vessant del col·leccionista. Amb disset anys, vaig demanar al meu pare un préstec de seixanta mil pessetes —el 1958 aquesta era una quantitat notable— per a comprar la meva primera obra d’art. Així va començar la meva col·lecció, on el dibuix té una presència rellevant. Es tractava d’una aquarel·la sobre paper d’Isidre Nonell, que representava una Gitana. Llavors vaig sentir per primera vegada l’impuls de la possessió, que mou l’instint de qui col·lecciona.

Crec que la meva carrera professional s’ha basat en aquella primera sensació, i he intentat aplicar sempre la il·lusió del col·leccionista al rigor del professional, buscant les obres que m’agraden i no les que es venen, tot sabent que un dia trobaria altres col·leccionistes que les apreciarien de la mateixa manera que jo les apreciava.

Aquesta intenció mou l’exposició que ara presentem i que aplega un conjunt singular de més de trenta dibuixos de Nonell estudiats per l’especialista Glòria Escala. Tant de bo els col·leccionistes que s’hi apropin sentin la mateixa esgarrifança davant l’obra desitjada que mai no he deixat de sentir en aquests més de cinquanta anys col·leccionant.

Artur Ramon i Picas