El dibuix és l’origen de tota creació artística, la primera baula en la cadena de l’art. Subirachs ho sabia i va dibuixar tota la vida, des de nen, quan somiava ser artista, fins als seus darrers anys. Al capdavall va deixar de dibuixar minvat per una llarga i cruel malaltia, la mateixa que l’ha portat al necessari final el 7 d’abril passat.
Aquesta és la primera exposició que es presenta sense Subirachs, i res millor que el dibuix per donar a conèixer la seva obra, perquè en ell l’artista va trobar un territori fèrtil on abocar les seves idees. Subirachs dibuixa com ho fa l’escultor o l’arquitecte, pensant en els volums i en la relació d’aquests amb l’espai. La majoria de les obres són tintes sobre papers de format generós, datades entre els anys vuitanta i els primers noranta, on l’escultor desplega la seva iconografia: les piràmides, la mitologia, l’erotisme, les cites a la història de l’art…
Cal rellegir Subirachs enllà de la Sagrada Família, mirar-lo des de l’objectivitat i amb els ulls nets, sense prejudicis estètics, superant l’ortodòxia oficial de la postmodernitat engagée dels noranta.
Caldrà buscar les arrels del seu art allà on es fonamenta la seva obra, l’essència de tot el seu món, per comprendre’l plenament. On es troba l’origen? Ell ho tenia clar i nosaltres també: el dibuix és la resposta. Per això avui exposem aquests dibuixos.
