Lampedusa ven Sèvres

Des que vaig descobrir El gattopardo no he deixat d’interessarme mai per Giuseppe Tomasi di Lampedusa. La meva editora, Clara Pastor, em va recomanar el conte El professor i la sirena, un homenatge a la intel∙ligència i la sensualitat, un conte que relacion ael mite amb la fantasia. Lampedusa no va tenir èxit en vida i El gattopardo va ser rebutjat per prestigioses editorials mentre al seu autor li diagnosticaven un tumor que no li permetria veure’l publicat. Arriba ara a cura d’Acantilado Viaje por Europa. Correspondencia (19251930), una selecció de cartes que l’autor sicilià manté amb els seus cosins, Casimiro i Lucio Piccolo, mentre recorre Europa com un dandi.

Entre les suculentes pàgines plenes de jocs erudits i sexuals, em van divertir especialment les que dedica als seus intents per vendre un joc de porcellanes de Sèvres a Londres. Es reuneix amb experts i historiadors de l’art – “tractar amb els anglesos sempre fa goig: són cortesos i expeditius, i la seva aparent estupidesa és només immensa i irrefrenable timidesa”– que li aconsellen com vendre-la. És curiós veure com tots ells li desaconsellen que vagi als antiquaris perquè cobren les taxacions. Recalca la mala pràctica (comuna encara avui) de cobrar un percentatge de la taxació i d’aquesta manera inflar el valor de les col∙leccions per percebre més honoraris. Mentre llegia aquesta correspondència, recordava els meus temps d’estudiant a Londres, on a Sotheby’s ens passàvem la tarda escrutant porcellanes que no m’interessaven gens. A Lampedusa tampoc no li interessen, només els diners que pot treure, com els passa als que hereten obres i se’n desfan.

El perquè de la devaluació de certes antiguitats rau en la perfecta combinació de desafecte per les peces i fàcil sortida en les subhastes. I els antiquaris, espèci globalment en extinció, són agents residuals, molts cops mal
etiquetats com a personatges sempre sospitosos, els últims guardians del món d’ahir. L’última vegada que vaig estara Palerm vaig visitar el cementiri dels Caputxins. Rere un reixat de ferro hi ha una làpida de marbre on reposen les restes de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, príncep de Lampedusa i duc de Palma di Montechiaro, al mateix lloc on ell mateix fa reposar el seu príncep Fabrizio de Salina en el seu Gattopardo. Cloc els ulls i veig l’elegant figura de Burt Lancaster ballant amb Claudia Cardinale entre miralls daurats que reflecteixen porcellanes de Sèvres a la casa de camp de Donnafugata.

 

Accés article