El museu surt a comprar

LA VANGUARDIA

Dimecres 3 gener

 

Si un museu vol ser viu està obligat a comprar. No n’hi ha prou de conservar i difondre els seus fons. El model museístic anglosaxó afavoreix l’adquisició a través d’una cultura de mecenatge a la qual el patronat dona suport mentre el fisc sap que l’art és cultura i el luxe és lleure. Lamentablement aquesta idea no ha calat entre nosaltres.

Els museus compren amb dos propòsits: completar les seves col·leccions i obtenir allò que no tenen. En les adquisicions dels principals museus del món el 2017 el que compta és la qualitat. En pintura antiga es requereix, a més, certesa en l’atribució, singularitat i excel·lent estat de conservació. Si el Rijksmuseum va apostar per un interior de Jean-Etienne Liotard que casa molt bé amb les seves pintures del segle d’or, Boston va adquirir un retrat d’un dels millors deixebles de Rembrandt, Salomon De Bray. Mentre la National Gallery de Londres va apostar per una vista topogràfica de Bernardo Bellotto, pintor molt apreciat en terres angleses des que va hi passar part de la seva vida, la Getty, més enllà de l’Atlàntic, es va fixar en un sucós Watteau que expressa la poètica refinada del Rococó, estil que sempre ha agradat als rics americans que somien en París quan pensen en Europa. Si el Metropolitan de Nova York amb la seva política d’ampliació de les col·leccions tribals americanes ha aconseguit una màscara imponent del 1900, el museu de San Francisco ha concentrat els seus esforços en l’art afroamericà adquirint una tela de Jessy Pettway dels anys cinquanta.

La fotografia està de moda, i ho demostra el retrat de Diane Arbus que ha trobat la destinació final a l’Art Gallery Ontario de Toronto i la col·lecció de 12.000 llibres de fotografia de la col·lecció Martin Parr que han anat a parar a la Tate Modern. Deixo per al final les dues adquisicions més espectaculars. El V&A de Londres ha comprat una gorra de llana color gerd que va pertànyer a una de les activistes del moviment feminista Pussyhat que es va manifestar contra Trump. I el Louvre d’Abu Dhabi es quedava amb la que ha estat l’adquisició més mediàtica, el Crist de Leonardo: la publicitat s’ha imposat al connoisseurship.

Accés article

 

Artur Ramon