Ofici d’antiquari (Ed. Mediterrània)

Antiquari (llatí: antiquarius) és la persona que estudia i negocia les coses antigues. Des de la pròpia definició ens adonem que la figura de l’antiquari aplega dos aspectes difícilment associables: erudició i comerç. Si bé en el seu origen aquesta conjunció era indissoluble, amb el temps i la formació del mercat de l’art, ambdues vessants s’han anat deslligant una de l’altra i l’antiquari ha quedat emmarcat en la comercialització de l’obra d’art per sempre més. Aquest aspecte, però, no en deixa veure altres de fonamentals, vinculats a la cultura, i condiciona una mirada reduccionista que és la que ha acabat predominant en la societat: l’antiquari com a comerciant d’art.

De tota manera, si considerem les antiguitats con el que són, béns culturals, l’antiquari és un professional de la cultura i la seva activitat depassa el fet estrictament comercial i se concentra en la difusió i la salvaguarda del nostre patrimoni historicoartístic. És a dir, cal que recondueixi l’obra en el flux del mercat i seva intervenció implica diverses actuacions: restauració, investigació en l’estudi i atribució, cotització, aspectes que variaran l’estat de la qüestió de l’obra. L’antiquari no és simplement l’intermediari entre qui vol vendre i qui vol comprar, sinó que a través de la seva feina l’obra retroba la seva primera identitat, l’aspecte més proper al que tenia originàriament, tot depenent del desgast del temps, i la seva atribució, o el seu trasfons cultural i històric.