Publicacions

Aquesta edició celebra la mostra-resum realitzada per commemorar els vint anys de la Sala d’Art Artur Ramon col·leccionisme (1986-2006), una galeria al costat del seu tradicional establiment d’antiquari, dirigida a un públic col·leccionista, tot i que s’hi incorporaven alguns dels artistes contemporanis en els quals crèiem i creiem. La Sala d’art Artur Ramon era un format de galeria antiquària inèdit en el mercat de l’art, on la galeria es relaciona amb l’art modern i contemporani, i l’antiquari, amb les botigues de sempre. En aquesta mostra s’han triat les peces seguint un doble criteri, l’excel·lència i la primícia, que expliqui, en síntesi, les cent trenta exposicions realitzades.

Lourdes Cirlot sintetitza el període transcorregut des de 1974, en què aquest artista ha intensificat i diversificat encara més la seva activitat, descobrint allò que – per dir-ho en paraules seves- resulta “fonamental per accedir a la comprensió global de les realitzacions d’aquest últim i llarg període”. El seu estudi esclareix també el coneixement de l’obra de Subirachs considerada com un tot, sobre la qual fa lúcides reflexions. Aquest llibre aclareix la relació entre l’última etapa i les anteriors, i dóna a conèixer les seves possibles connexions amb l’obra gaudiniana.

Josep i Pere Santilari ens proposen un seguit de dotze més una (no citem el nombre de la mala fortuna) vanitas, bodegons de la mort revisitats per apropar-los al nostre incert món contemporani. Al costat de la calavera, protagonista principal en aquesta especialitat, com a símbol inequívoc del necessari final, aporten elements dels nostres dies associats al món electrònic. Els pintors identifiquen els elements que hi ha a la tradició de la vanitas, com a gènere que ens parla de la brevetat de la vida. Reflexionen sobre el nostre món i consideren que aquest és el moment de la història de la humanitat en què estem més connectats, però també més sols. La brevetat de la vida ve fixada pels pètals d’un nard, les papallones o la música. L’origen de la vida i la seva fragilitat el marca la closca trencada d’un ou. L’atzar ho dicten els daus. I el poder, les grans marques electròniques.

Dibuixants abans que pintors, els germans Santilari ofereixen pulcres metàfores perfectes de realitats quotidianes: bodegons, flors, nus femenins i perfils de la Barcelona refeta per als Jocs Olímpics. Busquen primer el tema, que sorgeix per atzar mirant una cistella de fruita, un aparador al carrer, una posta de sol … De seguida treballen de peu en l’estudi, enfront de les fotografies en color dels models que van compondre o van captar, impossibles de pintar al natural, doncs la seva tècnica necessita moltes hores de feina. En els dibuixos i pintures dels Santilari recollits en aquest catàleg reconeixem el nostre temps a través dels objectes comuns.

L’última edició de la Raíz del Arte es presenta de manera renovada. Seguim mantenint l’esquema bàsic, però hem ampliat el marc cronològic. La nostra frontera ja no és la de 1900, data de la qual arrenca el nostre projecte L’últim XIX i el primer XX dibuixen, el seu germà gran, sinó que considerem que des de la modernitat pot donar-se també una visió diferent del dibuix antic. Hem apostat pel dibuix del segle XX, amb connotacions antigues, incorporant-ho com a complement de l’antic: el mateix en la seva associació comparativa que com a força de balanç per enriquir l’exposició. Les obres es presenten en aquest catàleg seguint l’ordre lògic de la seva cronologia i superant les barreres de la territorialitat, trobant: Luca Cambiaso, Antoni del Castillo, Vicente Carducho, Francisco Bayeu, Giandomenico Tiepolo, Anton Rafael Mengs, etc.

Segons Alfonso E. Pérez Sánchez, tres són les causes que han fragmentat el coneixement del dibuix a Espanya: la dispersió del patrimoni gràfic espanyol en mans estrangeres, el vell desdeny i la deficient conservació. En els últims anys les institucions han fet esforços destacables per situar el dibuix espanyol en el terreny que li correspon. Encara que aquesta intenció no s’ha vist corresposta des del col·leccionisme privat, des de la nostra primera edició de la Raíz el Arte hem aconseguit l’atenció dels amateurs així com la recompensa d’algunes institucions museístiques de gran importància. En aquesta edició, similar a les anteriors, destaquen les obres de: Antoni Viladomat, Vicente López, Valerio Mariani da Pesaro, Jacob Jordaens, Luca Giordano, etc.

Conscients que solament a través de la continuïtat es poden desenvolupar empreses minoritàries, la tercera edició de laRaíz del Arte confirma la nostra intenció de contribuir a arrelar l’obra sobre paper dels mestres antics en la nostra cultura figurativa, promoure el seu estudi i incitar al col·leccionisme. Seguint l’esquema inicial, quant a compartimentació de les obres per territoris geogràfics i culturals, i una cronologia similar, presentem en aquesta exposició obres de Vicente Rodés, Lluís Rigalt Farriols, Josep Planella, Jusepe de Ribera, José Camarón, Eugenio Lucas, Valeriano Bécquer, Felice Brusasorci, Giovanni Battista Castello, etc.

Dos anys després de la primera edició, veu la llum la segona exposició dedicada al dibuix antic:La Raíz del arte. Respectant els tres blocs que fixem en la primera edició (el català, l’espanyol en general i l’estranger, majoritàriament italià), i el mateix discurs cronològic del segle XVI al XIX, hem aportat alguns nous criteris: incloure diversos dibuixos d’un sol artista per subratllar la seva personalitat i perfilar l’escola en la qual es mou i influeix, incorporar obres d’excel·lent qualitat i importància històric-artística, dibuixos inèdits, mai exposats amb anterioritat, que enriqueixen, sens dubte, l’estudi d’aquesta disciplina, i finalment buscar obres de caràcter internacional que, per la seva identitat, antiguitat o relació amb el nostre país, poden completar la mirada que proposem. Entre d’altres es trobaran en aqiest catàleg obres de: Damià Campeny, Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt Farriols, Joan Ribalta, Alonso Cano, Bartolomeo Passarotti, Andrea Procaccini, Giovanni Battista Piranesi, etc. Seguint, llavors, en la nostra intenció de promoure i promocionar aquesta disciplina, esperem que la continuïtat que avui celebrem sigui motiu per emplaçar-nos de nou dins de dos anys.

Citant a Miguel Ángel, “la pintura, l’escultura i l’arquitectura culminen en el dibuix. És el primer origen i l’ànima de tota pintura, i l’arrel de tota ciència”. Aquesta exposició cristal·litza la passió i interès d’Artur Ramon anticuari per una disciplina tan complexa com la del dibuix antic. Seguint un criteri cronològic, del Renaixement al Romanticisme, presentem obres inèdites i de qualitat, de Catalunya, Espanya i l’estranger. Vicente Rodés Aries, Lluís Rigalt Farriols, Francesco Rizi, José Camarón Boronat, Mariano Salvador Maella, Luis Paret i Alcázar, Vicente López, Eugenio Lucas Velázquez, Anton Raphael Mengs, Luca Giordano són alguns dels artistes presents en aquest catàleg. La intenció és de presentar-se periòdicament, emulant i completant alhora la nostra habitual edició de “L’últim XIX i el primer XX dibuixen” en l’intent de promoure un col·leccionisme culte i sensible a Espanya.

Aquest catàleg és la memòria de l’exposició Pintures del Rococó (1690-1840) de Luca Giordano a Vicente López, un conjunt de vint pintures i dos dibuixos al voltant d’una època, del Barroc últim al protorromanticismo, en paral·lel al Neoclassicisme, i d’un estil – el Rococó – en dos dels seus escenaris que millor es relacionen: Espanya i Itàlia. Proposem, doncs, un itinerari que avança amb l’obra i comença en la bellesa delacroixiana i la fúria dels tres primeríssims esbossos de Luca Giordano per a les batalles de l’Escorial i conclou amb l’austeritat de la pintura de Vicente López i Vicente Rodés.