2 Respostes a “Rèquiem pel Museu de Ceràmica de Barcelona”
Deixa una Resposta
2 Respostes a “Rèquiem pel Museu de Ceràmica de Barcelona”
-
Es pot dir més alt però no més clar.
Per desgracia vivim en un lloc anomenat Catalunya del que només resta aixó, el nom!.
M’entristeix veure en que s’ha convertit la cultura a casa nostra, una simple i estèril guerra política de capelletes competint per veure qui té el campanar més gran.
Els polítics s’ompen la boca parlant que volen ser el nord del sud, “senyors” només hi ha un camí, la CULTURAOh mia patria, si bella e perduta
-
Bona tarda Artur,
Sóc Oriol Calvo, director del Museu del Càntir d’Argentona i cooridnador del Congrés Internacional de Ceràmica que es farà a Barcelona el proper setembe.
Com et pots imaginar, tot el sector ceràmic del país està molt d’acord amb el teu punt de vista. Tots els intents per aturar el tancament del MCB van ser inútils, atès que sembla que la decisió va venir de molt amunt. Sempre ens deien que el museu no es tacaria, sinó que es”compactaria”. Vam esperar a veure el resultat final i ha estat totalment decebedor, de 2.500 peces exposades a Pedralbes ara n’hi ha unes 250, una ínfima part de les més de 45.000 que constitueix el seu fons.
No hi ha un espai propi per ala ceràmica, està exposada entre carruatges i altres artefactes que no ajuden gens a una correcta lectura de l’objecte ceràmic. A sobre tallen el discurs a primers dels anys 70, amb la qual cosa no hi ha cap ceramista viu representat.
Considerem que la ceràmica necessita un espai propi a Barcelona on es mostri de forma correcta i adequada, un espai que faci de pal de paller de la seva activitat al país (exposicions, debats, projeccions, etc.)
Fer un congrés internacional de ceràmica en aquestes circumstàncies no és la millor carta de presentació precisament, tot i que pot ser un moment idoni per reivindicar un espai propi i digne.
El congrés es fa al Dhub i no tenim cap queixa de com hem estat acollits, però això no treu que calgui fer quelcom en relació a aquest tema.
Deixa una Resposta
Es pot dir més alt però no més clar.
Per desgracia vivim en un lloc anomenat Catalunya del que només resta aixó, el nom!.
M’entristeix veure en que s’ha convertit la cultura a casa nostra, una simple i estèril guerra política de capelletes competint per veure qui té el campanar més gran.
Els polítics s’ompen la boca parlant que volen ser el nord del sud, “senyors” només hi ha un camí, la CULTURA
Oh mia patria, si bella e perduta
Bona tarda Artur,
Sóc Oriol Calvo, director del Museu del Càntir d’Argentona i cooridnador del Congrés Internacional de Ceràmica que es farà a Barcelona el proper setembe.
Com et pots imaginar, tot el sector ceràmic del país està molt d’acord amb el teu punt de vista. Tots els intents per aturar el tancament del MCB van ser inútils, atès que sembla que la decisió va venir de molt amunt. Sempre ens deien que el museu no es tacaria, sinó que es”compactaria”. Vam esperar a veure el resultat final i ha estat totalment decebedor, de 2.500 peces exposades a Pedralbes ara n’hi ha unes 250, una ínfima part de les més de 45.000 que constitueix el seu fons.
No hi ha un espai propi per ala ceràmica, està exposada entre carruatges i altres artefactes que no ajuden gens a una correcta lectura de l’objecte ceràmic. A sobre tallen el discurs a primers dels anys 70, amb la qual cosa no hi ha cap ceramista viu representat.
Considerem que la ceràmica necessita un espai propi a Barcelona on es mostri de forma correcta i adequada, un espai que faci de pal de paller de la seva activitat al país (exposicions, debats, projeccions, etc.)
Fer un congrés internacional de ceràmica en aquestes circumstàncies no és la millor carta de presentació precisament, tot i que pot ser un moment idoni per reivindicar un espai propi i digne.
El congrés es fa al Dhub i no tenim cap queixa de com hem estat acollits, però això no treu que calgui fer quelcom en relació a aquest tema.