Sebastià Portell dedica la seva última novel·la a Ismael Smith

Cerdanyola INFO

Ismael Smith, un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco., és un dels protagonistes del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) -on disposa d’una sala dedicada a la seva obra- i també de Les altures, l’última novel·la de Sebastià Portell que es publicarà el 7 de setembre.

Sebastià Portell destaca a Les altures (Editorial Empúries) que el pintor, escultor i gravador Ismael Smith “és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic”. L’autor considera que Smith va ser una “promesa fulgurant de l’art català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l’havia enaltit”,

Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. Es tracta de la novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, que composa el retrat coral d’una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d’èxit i de fracàs en el món de l’art.

Smith i Cerdanyola

Ismael Smith va formar part de la colònia d’estiuejants de Cerdanyola a les primeres dècades del segle XX, i estava molt proper a Enric Granados, mossèn Ramon Garriga, la família Togores i els germans Roviralta. Després de diverses estades a París, Londres, Madrid i Sevilla, el 1919 es va instal·lar definitivament a Nova York.

El MAC ha destacat en la tasca de recuperació de l’obra i la figura d’aquest artista arran de la donació realitzada per Enrique García-Herráiz, hereu moral de l’artista, en memòria de Paco Smith, germà de l’escultor. La donació consta d’un fons de més de 200 dibuixos, i una extensa sèrie de gravats, ex-libris i petits impresos, així com manuscrits, correspondència, llibres, catàlegs, fotografies, pel·lícules i documentació diversa. Destaquen els refinats dibuixos a tinta de l’etapa barcelonina d’Smith que il·lustraven revistes i publicacions de l’època, i, també, les imatges amb tocs de color i de línies més expressives inspirades en la vida nocturna de París.

Des de la direcció del MAC destaquen com “excepcionals” els retrats dels germans d’Ismael o de personalitats com Francesc Cambó, Enric Granados o José Pinazo. Junt amb la donació García Herráiz, el MAC també ha rebut la de la Galeria Artur Ramon, consistent en tres escultures originals en guix que corresponen a la millor època de l’artista. Tot plegat, i junt amb el dipòsit de Marie Christine Vila, filla del pintor Joan Vilacasas, el MAC s’ha convertit en un punt de referència essencial per a l’estudi d’Ismael Smith.

Portell

Sebastià Portell és autor de les novel·les Ariel i els cossos (2019) i El dia que va morir David Bowie (2016, premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any), els contes de Maracaibo (2014), el llibre de no-ficció Les nenes que llegien al lavabo (2021) i diverses obres teatrals, com Transbord (2018).

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>