La sort o l’atzar
Tot comença i tot s’acaba. Després de quasi vuit anys i dues-cents cinquanta articles, aquest és el meu últim En Transversal i voldria que aquestes lletres us arribessin més que com un comiat, com una memòria del temps compartit a través de l’escriptura. Vaig començar a col·laborar en aquestes pàgines a través d’en Santi Terraza […]
Pinacoteca imaginaria ( VI i últim)
Les darreres sales de la nostra pinacoteca estaran dedicades a l’art del segle XX i el que queda de l’art del segle XXI. Picasso és qui millor explica el seu segle. En un sol artista hi trobem tots els moviments: del primer modernisme a l’expressionisme quasi abstracte d’Avignó, passant pel classicisme, el cubisme, and so […]
Pinacoteca imaginaria (V)
No recordo qui va dir que el segle dinou havia recollit tota l’essència de la pintura i l’havia portat al súblim. Després del dinou calia començar de nou. La història de la pintura segueix una evolució ininterrompuda i previsible en la que uns llenguatges es nodreixen dels anteriors per tornar-se a afirmar. El segle XIX […]
Pinacoteca imaginaria (IV)
Arribats aquí, sóc conscient que en aquesta meva però també vostra pinacoteca imaginaria hi falten grans noms, grans obres de la història de l’art. Però no ens enganyem aquesta no és una sèrie d’estiu dedicada al hit-parade de la història de la pintura sinó una tria personal guiada pel meu gust i el record d’obres […]
Pinacoteca imaginaria (III)
Portarem també a la nostra pinacoteca una obra que vaig mirar durant hores ens els meus anys londinencs. Es tracta de l’”Al·legoria del triomf de Venus” de Bronzino de 1540. Quadre d’un missatge iconogràfic complexe que només Panowsky va saber desentrellar: es veu Cupid abraçant Venus, qui sosté una poma i una fletxa: ofereix la […]
Pinacoteca imaginaria (II)
La nostra pinacoteca començarà amb les pintures medievals que provenen de petites basíliques pre-romàniques escampades pel nostre territori. Fixem-nos per exemple, amb la Parabola de les deu verges, les celebres donzelles de sant quirze de Pedret,- cinc de prudents i cinc d’insensates-, i en els colors vius amb els que foren pintades. Cobrien la volta […]
Pinacoteca imaginaria (I)
Una imatge val més que mil paraules. Veig la fotografía a vol d’ocell en blanc i negre de André Malraux en el seu escriptori i al terra un trencaclosques d’imatges que conformen un Museu Imaginari, el seu. M’inspiro en Malraux, ara, concretament en el llibre Musée Imaginaire que publicaria amb Skira el 1947 fent part […]
Generació il.lustrada
Hi ha una corrent en els mitjans que consisteix en ressaltar la mala formació dels estudiants i els pocs coneixements que avui es tenen. Generalitzar sempre és perillós i considero que de bons estudiants i de dolents sempre n’hi han hagut com de bons i dolents mestres. Possiblement el debat en l’ensenyament està més en […]
Picasso versus Rusiñol
Surto del Museu Picasso després d’haver vist una exposició magnífica: el diàleg entre dos grans artistes. Picasso versus Rusiñol. Vespreja i el cel de Barcelona és avui menys blau del que pintava Picasso prop d’aquí. Plovisqueja. Aquesta mostra no s’hagués pogut fer sense la situació en la què es troba el Cau Ferrat, a punt […]
Artur Carbonell (II)
Sebastià Gasch va posar en voga la idea de l’expansió de l’art català al món a través del seu llibre, que ara parafrasejo, publicat el 1953. Poc podria espera el crític que la seva idea es faria realitat mig segle després en motiu de les exposicions que es realitzaren als Estats Units,-Cleveland i Nova York- […]
Artur Carbonell (I)
De J.V. Foix tinc quasi totes les seves obres en primera edició, algunes signades, una dedicada però em falta KRTU, el qual només tinc en edició nova (Quaderns Crema, 1998) dedicada pel poeta a Joaquim Ventalló amb la mateixa lletra tremolosa amb la qual em va dedicar pels mateix anys, els primers vuitanta, Cròniques de […]
Caravaggio: la sèrie
Dijous Sant la nostra televisió,-TV3-, ens va sorprendre amb una sèrie coproduïda amb la RAI que s’allunya de les històries menestrals a les quals ens té tan acostumats. Caravaggio. Una pel•lícula sobre la vida del Merisi. He de reconèixer que em vaig asseure davant el televisor ple de prejudicis, entre altres coses perquè no m’agraden […]
Carta des d’Aquisgrà
De Maastricht a Aachen (antigament Aquisgrà) hi ha la mateixa distancia que de Sitges a Barcelona. Fa fred i hi ha neu a les voreres de l’autopista de quatre carrils i velocitat il•limitada. Arribo a mig matí i la ciutat no pot amagar la seva història: barris nous encerclant un centre històric. Els desastres de […]
Per a la bona gent
Hi ha un llibre de versos de l’oblidat Salvador Espriu que porta el títol que manlleva aquest article. I el recordo sovint quan vaig per carrer i m’adono que aquí hi ha també molt bona gent: La mestra que acull al teu fill tan petit com si fos una mare i que marxes sabent que […]
Pornografia del coneixement
Un colega meu trepitja el relliscós terreny de l’art africà, obres sense massa època i que han estat tradicionalment falsificades d’ençà que els primers moderns les integraren a l’art d’Occident. Per treballar en aquest tema es necessiten a més d’uns grans coneixements el suport d’experts en la materia: uns erudits que viuen dispersos al món […]