Georges de La Tour, un mestre de la llum

Mentre tots estan visitant la fira de les vanitats a Madrid, me’n vaig al Prado a veure Georges de La Tour. Arribo a l’hora de la migdiada i no hi ha ningú. Una mostra monogràfica que aplega trentaun dels quaranta quadres coneguts del mestre de Lorena. La Tour simbolitza el triomf de la historiografia de l’art […]

‘Youth’, mirar sense tocar o la frustració del desig

  Des que vaig veure La gran belleza (2013), no he deixat de seguir a Paolo Sorrentino, un dels grans directors de cinema contemporanis. Ara ens arriba La juventud (Youth), que no aconsegueix els cims de la seva pel·lícula anterior però que és un poema visual sobre la brevetat de la vida, nostàlgia en estat pur. […]

Fins el darrer fragment de vidre

[:ca]Si Internet fos una gran ciutat, Facebook serien els seus Encants, un gran contenidor de la memòria on mil.lions d’usuaris aboquen les seves experiències, retransmeten en viu i en directe les seves vides amb aquest toc d’exhibicionisme tant contemporani. Entre tants missatges irrellevants, un dia pots trobar, com passa també als Encants, una perla. Això […]

Flaubert, perquè la lectura dels clàssics mai no dece

L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan […]

La casa Masó a Girona

Creuo l’Onyar i penso en un paisat- ge de Rusiñol que vam vendre fa anys i ara penja al Museu de Belles Arts de València. Era una vista del riu presa més o menys on estic ara i la llum de truita a la francesa de finals de la tarda banyava les façanes de colors […]

Joseph Cornell a Londres

Reconec que he conegut recentment i per atzar l’obra majestuosa de Joseph Cornell. Fa just un any, uns cosins em van deixar un pis a Lió i em vaig instal·lar quinze dies amb la meva família. Sobre la taula del menjador vaig descobrir un catàleg d’una exposició de Cornell no recordo a on i vaig […]

El Gaudí de Rafael Argullol

Acaba de sortir del forn el darrer llibre del professor Rafael Argullol, Mi Gaudí espectral. Una narración (Ed. Acantilado). Seguint l’estela de Visión desde el fondo del mar que és l’aposta ferma per una escriptura en transversal que aglutina l’assaig, la biografia, la poesia i la novel.la, Argullol ens explica el seu Gaudí, és a […]

Paul Strand

Cau foc del cel blau de Madrid. Passejo per Recoletos després de veure la mostra de dibuixos de Carducho a la Biblioteca Nacional. Encara tinc la imatge del dibuix del diable amb cara de monstre i mans de Hulk , llapis carbó i clarió sobre paper blau, fixada en la retina quan ensopego amb una […]

Nostàlgia d’Itàlia

Vaig fer el Grand Tour –el viatge a Itàlia que tant va seduir els homes del segle XVIII–, però dos segles més tard. Guiat pel meu oncle, el pare Crisòleg, monjo benedictí de Montserrat, vaig voltar per tot Itàlia durant els millors deu anys de la meva joventut en un viatge d’estudis que res tenia […]

Barcelona a Ferrara

Quan arribes de nit a Ferrara t’adones que la pintura metafísica va néixer allà i no a París, com ens han volgut fer creure. Passegem dins d’un De Chirico de llums ataronjades. L’endemà el sol banya la façana del Palazzo dei Diamanti que acull la mostra La rosa di Fuoco: la Barcellona di Picasso e Gaudí. […]

L’últim Rembrandt

Hi ha tres monstres pictòrics al segle XVII: Caravaggio, Velázquez i Rembrandt. Tots tres revolucionen la pintura a través de la llum i del color i obren una finestra per on corre aire nou, apropant l’art a la vida. Dels tres, qui més evoluciona tècnicament és Rembrandt i ho podem comprovar si visitem la mostra L’últim […]

Carol Rama o la passió

Hi ha artistes que van per lliure, són illes en la cartografia artística. Carol Rama n’és una. Nascuda el 1918 en una família benestant de Torí, el seu art és singular, un laboratori personal. Però no hi ha cap artista capaç d’inventar un món nou des de zero. L’obra de Rama té ramificacions amb altres artistes. […]

Josep Pla, La vida lenta

Vaig heretar del meu avi Artur parts dels quaranta-cinc volums de les obres complertes de Josep Pla editats per Destino. No entenc,-coses de l’atzar-, perquè em van arribar incomplets quan recordo la col·lecció sencera a casa seva. He estat deu anys comprant volums solts als llibreters de vell per poder fer-me de nou amb el […]

Erri de Luca, la memòria com una pedra en un corrent

Dels meus dies a Nàpols torno amb un nou autor a la maleta. L’escriptor Erri de Luca, el més brillant de la seva generació. Enrico de Luca, fou batejat literàriament com a Erri en honor a un avi seu nord-americà, de nom Henry. Va néixer a Nàpols el 1950 i quan tenia divuit anys es […]

Conèixer a Gabo: honor o gust?

Mai oblidaré el dia que vaig conèixer a Gabriel García Márquez. Es va produir a la tardor de 1997 a la galeria i va venir acompanyat de la seva dona i el matrimoni Feduchi. El motiu de la trobada era visitar la mostra de la Leticia Feduchi, filla dels amics de Gabo, que llavors exposàvem. […]