Teoria sobre les formigues invisibles

Mentre estiuejava a Mallorca vaig conèixer al Gustavo, un argentí especialitzat en l’estudi de les formigues. Fou en un sopar de grup. Al principi, -el prejudici sempre se m’imposa: ho sento- vaig pensar que hauria d’aguantar les disquisicions d’un psicòleg argentí per la manera com parlava embolicant una sola idea en mil paraules. Mentre anava parlant pensava amb les rodes de premsa de Menoti quan entrenava al Barça i recordava que per dir que havien guanyat de penalti solia comentar: “no pudimos ganar sin el azar de la pena máxima culminada en la red”.

El Gustavo explicava una curiosa teoria sobre les formigues mallorquines: les formigues petites, quasi invisibles, que ens trobem per les cases o el jardins no son autòctones. Les veritables formigues mallorquines son més grans, de cap vermell i cal trobar-les en llocs més alts, a uns tres-cents metres d’altitud. En un moment donat van ser expulsades dels entorns més baixos per aquest exercit de formigues minúscules,- Linepithema humile-, provinents d’Argentina. Les reines mesuren uns quatre mil·límetres i les obreres dos. Son poligímiques: permeten varies reines en un sol formiguer amb la qual cosa el creixement de la població és molt elevat. Copulen al mateix niu i un cop completada la còpula el mascle mor mentre la femella es passa el resta de la seva vida,-una mitjana de cinc anys-, posant ous. Hi han colònies molt extenses, algunes poden abarcar els 6000 Kilòmetres que van del Nord d’Italià a la costa atlàntica espanyola passant pel Sud de França. Com van arribar a Mallorca?. Segons les darreres investigacions, van arribar en vaixell, transportades en mercaderia, de port a port. Son exercits que quan arriben al nou medi s’apropien i monopolitzen les fonts d’aliment. S’han trobat ocells morts totalment cobert d’aquestes formigues i sense cap rastre d’altres formigues o insectes. El fenomen de les formigues argentines s’està estenen per tota Europa i amenaça molts equilibris naturals en zones de gran valor ecològic.

Mentre sentia al Gustavo i la seva científica exposició sobre les formigues pensava en una història que hagués pogut escriure Kafka. Imaginem-nos que aquests exercits no han arribat a través de vaixells com els investigadors afirmen sinó a través de mil.lions de galeries subterrànies dins del globus terraqui. La terra foradada com un formatge per les formigues com els corcs que es mengen les cases de fusta a la muntanya. I imaginem-nos que una sola formiga o una família o un exercit poguessin començar un viatge subterrani a través de la terra penetrant per un forat del carrer Posadas de Buenos Aires i aparaguent a la platja de S’Agulla després de mesos duríssims per una selva obscura. Els apocalíptics anuncien la fi del món pel canvi climàtic quan no han entès que si el món s’acaba serà per la desintegració del mateix engolit lentament des del seu cor mateix, des de l’interior de la terra, menjat per les invisibles formigues. Des del seu origen l’home només tem els perills provinents de l’exterior, el cataclismes de la natura amenaçant-los, quan el veritable perill és més simple: la unió d’exercits de mil.lions de formigues argentines engoliran la terra sense no deixar ni una engruna. Per si de cas, tinc les golfes de casa plenes d’insecticides.

 

Artur Ramon Navarro