Veure i saber

Cultura|s La Vanguardia

Dissabte, 24 agost 2019

Com el mandril, el connoisseur és una espècie en perill d’extinció. Em refereixo al connoisseur d’art, és a dir, a algú amb cultura visual per desxifrar el rerefons dins d’una obra antiga, fins i tot capaç d’identificarne l’autor. Bernard Berenson pertany a aquesta tradició en què el llegat s’ha anat diluint en la modernitat. Pocs llibres com Ver y saber condensen millor el debat en la interpretació de la mirada, obra de Bernard Berenson que ara ens ofereix l’editorial Elba, amb introducció de Francisco Calvo Serraller i traducció de Jordi Ainaud.
El 1948 i amb 83 anys, l’historiador de l’art d’origen lituà, format a Boston i establert a Itàlia, persegueix encara “la tènue llum de la raó que ens tornarà el compromís entre veure i saber”. Explora la dialèctica entre veure i saber que marca l’esdevenir en la manera d’ensenyar l’art; on l’ordre dels verbs és essencial perquè el connoisseur primer veu i després llegeix, a diferència de l’scholar que sempre llegeix i gairebé no veu mai. Està demostrat que avui el visitant passa més temps llegint les cartel∙les o fentse selfies que mirant els quadres als museus, i a les nostres universitats ja fa temps que s’explica una història sense obres d’art: el triomf de l’acadèmic sobre el coneixedor. Per Berenson, la categoria art abstracte és un oxímoron i ho escriu just quan Pollock començava l’action painting. Què en pensaria avui Berenson? Ver y saber és un manifest radical imprescindible al món d’avui –analfabetisme visual i indústria de l’art–, obra de lectura obligada.

 

Artur Ramon

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>