Vint-i-quatre hores a Cuenca

Arribo a Cuenca poc abans de dinar. Dia esplèndid: el sol banya de llum els camps de Castella. Roques com les que pintava Patinir. Cuenca és com Monistrol però en bonic: cases penjades i un riu sense aigua. Volen baixes les orenetes com accents desubicats que deia el poeta.El Parador de san Juan és un convent del segle XVIII, auster i greu, molt castellà. Dino en l’antic refectori que abans albergava a monjos vestits de blanc, zurbaranescos, i que ara recull un grup de venerables turistes provinents del país del sol naixent que mengen com a llops huevos con pisto y chistorra. Han deixat la dieta de l’arròs i s’han passat a la del colesterol. És la globalització, reflexiono. Tinc dues hores per visitar Cuenca i em centro en tres punts d’interès:

1. El Museo Nacional de Arte Abstracto.Fundación Juan March. Em rep un Chillida de fusta magnífic que hauria volgut tocar, arquitectura pura. L’abstracció és el llenguatge de l’ànima. Tres grans noms: Tàpies, Miralles i Saura, i una collita: els fèrtils anys 50-70. Associo la matèria tapiana a les roques que m’envolten. Recordo els japonesos quan penso en el transfons Zen de Tàpies. Millares es concentra en la vanitas informal, negre i blanc, mortuori. Saura és la reencarnació de Goya i Bacon, la tragèdia tan espanyola sempre.

2. La catedral. L’esplendor del plateresc. El Renaixement enfilant-se a les reixes de ferro forjat, a les escultures de fusta policromada. Em fascinen les taules de Yañez de la Almedina, seguidor de Rafael i Leonardo. Del Museu Diocesà em quedo amb dos Grecos magnífics, Jesús a l’Hort de Getsemení i un cap de Crist camí de la Creu del qual se li poden eixugar les llàgrimes dels ulls, obres manieristes que contrasten amb la precisió d’una Crucifixió de Gerard David.

3. La Fundació Antonio Pérez. Un humanista proper al grup El Paso que va col·leccionar objectes sorgits de l’atzar i de la natura,-una pedra tacada regularment de molsa, un còdol que sembla un cap de gos,…-, al costat d’autèntiques obres d’art de Saura i Miralles. La seva fundació val la visita i més ara que hi exposa la col·lecció personal de Jorge Virgili, un coneisseur del segle XXI. Amb el suggerent títol Dialogos con Esteban Lisa, s’hi exposen obres del primer pintor abstracte espanyol, Lisa, en relació amb grans mestres de la seva col.lecció, de Miró a Kandinsky: una joia.

De nit, retorno caminant al Parador i Cuenca pren un aspecte fantasmagòric com una ciutat sortida d’un conte de Poe. Em fascina el silenci reposant en les roques calcàries d’aquest paratge sublim de natura i cultura, una illa de civilització al bell mig dels camps de Castella.

 

Artur Ramon Navarro